La crisi perfecta

Era un vaixell. Els mariners prometien un viatge meravellós a millors terres. Hi embarcarem tots. Uns per votació i d'altres obligats. Tothom va pagar bitllet. Ja de camí, els radars avisaren tempesta. El vaixell no era dels mariners i aquests, massa atrevits, no varen maniobrar amb perícia i els va sorprendre. En plena tempesta es fa un relleu de comandament, i toca pagar caríssim un altre bitllet de tornada. El passatge ha de tornar a pagar i callar.

Aquest nou relleu tampoc no maniobra degudament. La maniobra correcta seria tirar l'àncora flotant, posar proa a les onades i, quan vénen, donar gas al motor. En canvi maniobren al revés: cul a les onades i poc motor per estalviar combustible. El resultat és obvi: segons les onades, entrarà aigua al vaixell amb perill d'enfonsament. Però no el deixaran pas enfonsar del tot. No en tingueu cap dubte. Ens ho fan i faran passar malament i alguns caurem al mar.

On cal mirar és cap a Islàndia. Allà jutjaran polítics i banquers. Condonaran hipoteques perquè no es perdi poder adquisitiu i el motor del consum no afluixi per no entrar en recessió, en benefici de tots. Aquí la dictadura del capital via banquers, polítics i empresaris aprova que es posi el vaixell en perill, de culs a les onades i poc motor. El que volen: mà d'obra barata i sense drets socials; muts i a la gàbia.