Una malalta molt greu

Ho és ara mateix la nostra llengua. Primer cal pensar que la principal i més important condició per a una nació i per reivindicar la seva identitat és mantenir viva i estimada la seva llengua. Després fem un repàs de com és tractada últimament:

Primer pensem en la joventut, que és el futur. No solament fan servir molt el castellà sinó que quan empren el català el farceixen de mots grollers. Jo visc en una zona per la qual passen cada dia quantitat d'estudiants, i fa pena les paraulotes que fan servir, sembla talment que la nostra parla sigui tan sols un argot, com es diu vulgarment. Després, i no sé el perquè, si algú parla amb algú que és forà empra gairebé sempre el castellà, cosa que fa difícil que els nouvinguts arribin a aprendre el català. Seguim amb barbaritats que es cometen contra el bon parlar: a la televisió no s'usa un llenguatge acurat, i en els subtítols hi he pescat veritables errades majúscules de tot tipus. Si hi afegim presentacions tan desgraciades com la que va tenir lloc en el repartiment dels premis Gaudí (es va lluir en Joel Joan, creia que feia un vodevil groller) i després i potser com a conseqüència de tot plegat el president del Poder Judicial ens compara el català amb el mandinga.

Si seguim pensant en quin afecte li té el partit que ara governa, podem anar preparant l'UCI per a la llengua catalana. Està greument ferida de mort.

Voldria demanar a tots els mitjans de comunicació, pares, mestres i tothom qui estimi la nostra llengua, que s'esforci i procuri inculcar l'amor i estimació vers aquest nostre tresor ara amenaçat. És un SOS com quan es demanen transfusions o donants d'òrgans.