Funcionaris interins de presons

Des que vaig començar a treballar com a tècnic especialista en SSPiR no vaig deixar de creure amb veritable il·lusió en les possibilitats de posar-me a desenvolupar amb obstinació i tenacitat l'èxit professional.

Ser psicòleg, tenir sentit de l'humà i la voluntat de comprendre i ajudar, voluntat sempre renovada, voluntat de vèncer. Perseverar i ser tenaç, fent el que s'ha decidit fer, tot això repercuteix en l'activació de les nostres emocions professionals davant alguna cosa que es representa atractiu i íntegre. Això es va trencar el passat any 2011, cessant prop de 450 companys.

I dic jo, molts funcionaris d'interinatge (amb tot el que significa i arriscant les nostres vides, com els de carrera) que han estat cessats, gairebé tots, han contribuït que aquest cos es reformés i aconseguís establir-se. Han estat moltes batalles, jo no les he viscut totes però he estat en unes quantes. L'aval dels companys interins funcionaris de presons és sense cap dubte el temps de serveis prestats a l'administració, això no ho esborra ningú i és un bagatge molt important, que hauria de contraprestar-se d'alguna manera. Vam aconseguir tenir totes aquestes coses, junts, i l'administració ens les va concedir, ens les va entregar a poc a poc, perquè érem/som vàlids i la nostra professionalitat aquí està... remunerada amb triennis, amb bons expedients dels nostres caps immediats, amb mencions honorífiques, i amb antiguitat... entre altres petjades.