La reforma educativa

Els dos grans problemes del nostre sistema educatiu són que propicia la falta d'esforç de l'alumnat i que no ofereix una pluralitat de vies educatives fins després dels 16 anys. La falta d'esforç s'origina en el moment que l'alumnat constata que no és necessari fer-lo per promocionar de curs. Els centres no poden evitar-ho ja que, si ho fessin, molts alumnes se n'anirien a altres centres més permissius. En la falta d'esforç també hi influeix que la llei actual estableix que els alumnes repetidors, encara que ho suspenguin tot, han de promocionar de curs l'any següent. Per tot això, és un gran encert de la reforma plantejada pel ministre Wert l'establiment d'una prova externa al final de cada etapa, la superació de la qual serà necessària per accedir a l'etapa següent. Aquestes proves són el gran estímul que el nostre alumnat necessita per esforçar-se més. Gràcies a aquestes proves estem segurs que en pocs anys millorarà molt la capacitat d'esforç i el grau de coneixements dels nostres alumnes, i que els resultats en les proves internacionals (PISA) també seran molt millors.

L'altre gran encert de la reforma plantejada pel ministre és l'establiment d'una certa diversitat de vies, ja a partir de 3r d'ESO, mitjançant algunes matèries diferents, i de l'establiment a 4t d'ESO de dues modalitats: la dirigida cap a la FP i la dirigida cap al batxillerat, seguides de dues proves externes diferents d'accés a aquestes etapes. D'aquesta manera el 4t d'ESO es converteix, a la pràctica, en un primer curs de FP i en un primer curs de batxillerat. Tots aquests plantejaments poden facilitar un gran acord social i polític per l'educació, que per fi doni estabilitat al sistema. Sembla que s'ha agafat el camí adient per millorar el nostre sistema educatiu.