El GEiEG de waterpolo femení no jugarà en l'àmbit estatal

Quina llàstima, que bé que ho ha fet el GEiEG! Divideix per vèncer; objectiu assolit al waterpolo femení o, millor dit, al que en quedi. Ara, les jugadores que continuïn a l'equip, militaran a la categoria més baixa i econòmica, però, és clar, la culpa és de les jugadores que hi han renunciat, la majoria de les quals, paradoxalment, les que més compromís han tingut els darrers anys. Alguna cosa no rutlla, i el càstig perfecte per als interessos del GEiEG és jugar a la catalana, començar de nou. Perquè quedi clar: en waterpolo, militar a la primera divisió és més costós econòmicament que fer-ho a la divisió d'honor. Un equip de divisió d'honor és aquell que s'ha d'enfrontar amb equips que han fet fitxatges; equips amb entrenadors que és poden aixecar de la banqueta, amb directives compromeses, i jugadores que van a la selecció espanyola i als Jocs, ben equipades, que no han de pagar cap despesa... I, amb les nostres, quina ha estat la experiència? Què han donat i què han rebut?… No cal fer-hi sang, ara. En aquest context és molt fàcil parlar de compromís. Si tant interès esportiu tenia el GEiEG en la divisió d'honor, sempre podia haver fet algun fitxatge, tal com fan la majoria de clubs quan assoleixen la categoria... i també haver buscat un patrocinador, però, és clar, si no s'han preocupat mai de gestionar el que ja tenien, com n'han de buscar un de nou? Sap greu que tants anys de sacrifici, constància i esforç de jugadores i entrenadors acabin així. Com a mare i exdelegada, us agraeixo molt a totes les que heu passat per l'equip i els entrenadors els bons moments que ens heu fet passar durant tots aquests anys. A les que heu decidit deixar-ho abans que jugar a la catalana, us entenc, i a les que us quedeu i a les dels equips de base us vull dir que, malgrat el desencís, per tot l'esforç que feu i pel bé del sempre malmès esport femení, els incondicionals sempre estarem amb vosaltres.