La independència “energètica” de Catalunya

Sense cap mena de dubte, evitar o minimitzar qualsevol tipus de dependència de tercers, és sinònim de maduresa, seny i, per descomptat, també de llibertat.

Crec, per tant, que en paral·lel a l'exercici d'aquest dret sobirà en l'àmbit polític, no ens podem pas oblidar de fer el mateix en altres sectors, com per exemple en l'estratègic terreny energètic, en què la nostra dependència de tercers és brutal i ens fa vulnerables.

Catalunya, té recursos renovables i capacitat humana i industrial suficients per donar també el gran salt endavant cap a la pròpia sobirania energètica. Aquesta consistiria a aprofitar els abundants recursos energètics autòctons, de proximitat (sol, vent, biomassa, etc.) i l'important teixit industrial i, sobretot, la capacitat laboral existent, per tal d'oferir una resposta catalana en el sector energètic.

Donar aquest gran pas significaria sostenibilitat, independència, ocupació i, per tant, també llibertat.