Resposta al senyor Santiago Vilanova

Benvolgut amic, és força curiós, però estic molt d'acord amb el fons del seu escrit, la qual cosa significa que el meu article l'ha portat a error perquè, els fets ho demostren, era confús. Intento clarificar el seu sentit:

1) Falsejar dades. Em limito a comparar las prediccions del Club de Roma del 1972 amb la realitat de 2012: s'hi afirma que “els cinc paràmetres, considerats tots excepte la contaminació, han pogut ser comparats amb les previsions desprès de quaranta anys, però els efectes d'aquesta són incerts, perquè els efectes a llarg termini són desconeguts”, és a dir que els resultats dels efectes del desenvolupament a llarg termini sobre el medi ambient són desconeguts. A curt termini, poden ser comparats. Hi ha aspectes en que s'està millor i en altres pitjor que fa quaranta anys.

2) El títol del article té un interrogant i la conclusió del article és que “no es pot negar que els postulats del Club de Roma van despertar la consciencia ciutadana sobre els necessaris límits en la contaminació i en la destrucció del medi ambient”.

3) Sobre el DDT, es fa la diferència entre el primer i el Tercer Món. Les conseqüències són diferents i d'aquí les morts per malària al Tercer Món com a conseqüència d'una política precipitada, és una opinió naturalment discutible, que el primer món va impulsar en favor propi i en detriment dels països amb escàs desenvolupament i alts nivells de pobresa.

4) La tesi del article és que s'ha d'actuar en defensa del medi ambient, i la millor manera no és limitar de manera genèrica i en tots els casos, sinó especificament i diferenciadament, perquè no és sempre limitar la manera més eficient d'actuar, tenint en compte el cost d'oportunitat que sempre es planteja.

5) Respecte de la fam, l'article diu que “l'economia lligada a la política és la causa que 1.000 milions de persones pateixin fam el segle XXI”.

6) No defenso cap sistema econòmic. No puc trobar una referència directa o indirecta a aquesta qüestió a l'article comentat.

Rebi les meves excuses per haver-lo induït a error i tot l'afecte.