L'atac del falcó

El 2 de novembre vaig sortir a fer un volt a pagès. Cap a quarts de sis vaig tombar pel camí rere can Seres. El camí fa uns centenars de metres, gira a l'esquerra en un fondal amb quatre alzines i segueix fins al rec de cal Traginer. Anant pel primer tram vaig veure un falcó volant a prop. No li vaig fer gaire cas fins que em va fer una passada. A la segona, vaig agafar una branca seca per defensar-me. La bèstia em va empaitar fins al fondal i es va parar rere els brucs. Veient que no se'n desdeia, vaig sortir corrents. Les passades van continuar en totes direccions. El falcó s'acostava, esquivava la branca i hi tornava. El sentia perquè duia esquellerincs. En arribar al rec, protegit també pels arbres, el falcó se'm va plantar dret a una mica més d'un metre. Suposo que volia que li oferís el braç. L'anava apartant amb la branca però no marxava. Vaig travessar el rec, vaig relliscar i em vaig fer un esquinç al peu. Ara em fa gràcia explicar-ho, llavors no me'n feia gens.