Les ales són per volar

Les ales són per volar. Però cal espai per desplegar-les i poder aixecar el vol. L'Estat espanyol ens té limitats i acotats: ens falta amplitud. Hi ha gent que ha pensat a retallar-ne les puntes, però és que l'Estat pesa tant... que no hi ha manera d'enlairar-nos: és massa feixuc. No hem de tenir por de les amenaces. Les amenaces les utilitzaven i utilitzen els cacics per fer agafar por a la gent, bloquejar-los la voluntat i fer-la submisa; d'aquesta manera s'asseguren els seus privilegis. Hem de tenir il·lusió i fe en el nostre país. La mateixa que tenien els nostres avantpassats (immigrants o autòctons) que van creure en Catalunya. Ho van tenir difícil, però han aconseguit un present millor per a ells, els fills i els néts. Molts de nosaltres creiem en Catalunya, hi tenim fe i mirem el futur amb il·lusió. Estem acostumats a complir, treballar, fer les coses bé, i tenim paciència. El proper diumenge, 25 de novembre, hem d'anar a votar. I hem de votar el partit que defensi millor la democràcia i els interessos de Catalunya, i en què hi tinguem dipositada l'esperança, sigui el partit que sigui. Segur que no ens equivocarem! Tal com canta en Raimon: “No ens trobem sols, companys, no ens trobem sols. Que som molts més dels que ells volen i diuen.”