Ressaca electoral

És evident que a Artur Mas no li ha funcionat l'estratègia política, però crec que s'ha de valorar el ressò internacional que ha aconseguit, i que, després d'una manifestació històrica, ha volgut escoltar el poble i actuar a un ritme més frenètic que mai, políticament parlant. Ha sacrificat dotze escons perquè el país voti de manera plebiscitària i el poble l'ha castigat. Crec que l'error de CiU va ser fer una campanya des de la presidència i basada en unes enquestes que cada vegada coincideixen menys amb la intenció de vot. Tothom apostava tant per CiU, que la por més gran del votant independentista era: “Ja que guanyarà convergència, votaré Esquerra perquè no me'n refio de la seva majoria.” Això ho vaig escoltar molt al carrer.

No em sorprèn l'augment de Ciutadans i la indiferència del resultat electoral del Partir Popular en comparació amb el 2010. Si ens fixem en el fons i les formes, el PP és un xic més moderat que Ciutadans però, i els candidats? Algú posa en dubte el bon nivell d'oratòria d'Albert Rivera?

Oriol Junqueras i ERC són els guanyadors morals, la pilota està ara a la seva teulada. L'evolució d'ERC amb el candidat Junqueras ha estat positiva.

Iniciativa augmenta, però trobo a faltar una posició clara respecte a la creació d'un nou estat català i el dret a decidir que sí, i que es clarifiqui ideològicament també. Per acabar, la CUP, la irrupció de la coalició assembleària i antisistema, em provoca curiositat per veure com un partit antisistema treballarà des del sistema.

El poble ha “decidit”, i més que mai. Aposto per un govern de coalició CiU-ERC, però sobretot per un govern que segueixi la veu del poble, en aspectes nacionals i també en els personals i el dia a dia, en ajudar-nos els uns als altres; que aprofiti el nostre teixit associatiu, que faci la política més propera, més democràtica i més participativa en tots els aspectes.