L'esport invisible del patinatge

Diumenge passat, 20 de gener, es va celebrar, amb un pavelló de Fontajau gairebé ple, el campionat territorial de patinatge en la modalitat de xou. Hi van participar equips de xou gran reconeguts internacionalment (com ara l'Olot, campions i subcampions del món més d'una vegada) i de xou petit (com per exemple el Blanes, campió d'Espanya i tercer d'Europa i classificat per al mundial). Fullejo, just l'endemà al matí, aquest diari i no hi ha ni una trista notícia breu que en digui res (va sortir el dimarts, però ja no era quan tocava); això sí, hi ha mitja pàgina per a equips de futbol com ara la Jonquera i el Palamós (els quals, evidentment, em mereixen tot el respecte). En aquest campionat, hi van participar equips de tot el territori gironí (des del Girona, que tant en juvenil com en xou gran va obtenir el segon lloc, fins a Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Hostalric i Celrà), tots amb espectacles magnífics on es barreja l'art amb la tècnica esportiva al darrere de cadascun dels quals es copsa una gran feina i un gran esforç. Ja que els diaris no donen el reconeixement que es mereixen a totes les patinadores i als pocs patinadors (certament, el patinatge és un esport majoritàriament femení) que diumenge van fer que s'omplís el pavelló, jo sí que vull felicitar, des d'aquí, tots els equips, els entrenadors i les famílies per la feina invisible, sacrificada i ben feta.

Un cop més, es veu que, en aquest país, l'únic que compta és ser home i córrer esperitat darrere una pilota.