Una de corruptes

Quan els efectes de la crisi més s'estan notant i tots plegats estem tips de 5 anys de patiment, salten a la palestra mediàtica una allau de casos (presumptes) de corrupció. No importa el partit, municipi o comunitat autònoma: no hi ha un pam de net enlloc. La Ibèria corrupta no entén de fets diferencials. El hit parade actual el lidera l'inefable cas Bárcenas. L'antic tresorer sembla que no guardava la deguda diligència que es presumeix a tot aquell que remena diners aliens, feia (presumptament) circular diners cap a la bucòlica Confederació Helvètica o retribuïa els bonus de final d'any als camarades del PP. El mític 7 del Barça d'handbol, previ pas per ESADE, també feia les seves pràctiques fent corrupteles com a becari avançat: aquest dins la categoria de “corruptes amb pedigrí reial”. Mentir és tan humà com respirar. La corrupció existeix i existirà sempre. Sovint és proporcional al poder que s'exerceix. En l'àmbit públic i en el privat això és així, i sinó fem tots plegats una mica d'autocrítica: aquella factura no declarada per estalviar l'IVA, aquell preu inflat per enganyar qui sigui, aquella decisió discrecional, no fonamentada o a dit, aquella promoció d'un conegut o parent a qui es col·loca espontàniament, o aquell proveïdor que malgrat que ens fa un preu més alt ens remunera amb les tradicionals paneres o “sobres”. Sempre s'ha fet i sempre es farà. En l'àmbit polític, el problema és que aquí mai passa res. Qui la faci, que ho pagui. Tanmateix ningú dimiteix, ningú en paga cap preu, els judicis es fan eterns, són ineficaços i estan precuinats pel carnet polític de “sa senyoria” de torn. Es fan “cimeres” per netejar consciències o vendre algun diari entre setmana més. La mentida i el cinisme estan a l'ordre del dia i tot revestit per una pàtina de presumpció que fa que els simples mortals (i contribuents al capdavall) no entenguem res, cada cop ens emprenyem més i potser tal vegada algun dia ens organitzem i els fem caure la paradeta a tota aquesta colla de farsants.