Madrilenys

Una amiga de la meva filla gran que estudia a Madrid, a principi de curs, va presentar un examen de química redactat en català i, en adonar-se'n, demanà excuses explicant que havia tingut una distracció perquè estava avesada a escriure en català. La professora (madrilenya), li va agafar l'examen i li va respondre: “No passa res; he treballat a València i entenc el català.” També ens explica que, amb els companys i professors de la facultat, poden parlar del dret a decidir de Catalunya sense fer escarafalls i amb objectivitat. Un d'aquests companys (madrileny), ha vingut a passar uns dies a l'Empordà i ha sorprès tothom parlant català amb força desimboltura. La seva explicació ha estat: “Quan viatjo, m'agrada parlar al màxim possible la llengua del país que visito; per aquesta raó, com que tinc molta facilitat pels idiomes, he estat estudiant català abans de venir.” Exposo aquests casos per il·lustrar que mai no es pot generalitzar en res i que seria injust ficar en el mateix sac tots els madrilenys (i espanyols en general), pel fet que alguns dels seus polítics, mitjans i personatges públics influents tinguin un tarannà poc o, de vegades, gens democràtic.