Celebrem la nostra llengua

Dilluns el Perú va celebrar el dia de la seva llengua autòctona, el quítxua. Quina gran iniciativa, festejar un dia a favor de la pròpia llengua per declarar al món sencer que, tot i minoritària, és la seva llengua materna, la llengua amb la qual molts d'ells pensen, senten, viuen i somnien. Per tothom és sabut que la llengua és l'expressió de la identitat cultural d'un poble, el reflex del seu món d'experiències que serveix, a la vegada, per transmetre les tradicions. I així ho sentim també molts catalans. Però sembla ser que això un cert ministre espanyol, el nom del qual no vull recordar, no ho vol entendre. Els arguments contraris a l'adopció de més d'una llengua són principalment de naturalesa econòmica, però per més que hi hagi idiomes més estandarditzats i valorats i per més que les llengües minoritàries no es reconeguin en un món on manen les noves tecnologies, les llengües vernacles són el mitjà en què s'expressen els desitjos més íntims i les emocions més sentides. Són les llengües de les cançons, de les dites i de les endevinalles tradicionals, amb què es promou d'aquesta manera la cultura popular. La recerca ha demostrat que l'aprenentatge de la llengua local facilita l'estudi d'un segon idioma i, com diu la Unesco, el plurilingüisme constitueix una força i una oportunitat per a la humanitat. Encarna la diversitat cultural i fomenta l'intercanvi de punts de vista, la renovació de les idees i l'ampliació de la nostra imaginació. Tant de bo d'aquí a molts anys els catalans, els aranesos, els bascs i els gallecs puguem continuar celebrant que tenim una llengua pròpia.