I nosaltres, a què esperem?

El tancament de Ràdio Televisió de Mallorca; la castellanització i el desmantellament d'IB3 i Canal 9; la desconnexió dels senyals de TV3, IB3 i Canal9; la nova llei de la funció pública del govern Bauzà, que permet canviar els topònims al castellà i erosiona la llei de normalització lingüística de les illes Balears; el desmantellament de les oficines de normalització lingüística per part de molts ajuntaments valencians i l'oposició de la Generalitat Valenciana a exigir el requisit lingüístic; la no-oficialitat del català a la Catalunya Nord; els intents d'inventar-se una nova llengua per tal d'aïllar lingüísticament els catalanoparlants de la Franja; l'avantprojecte de la LOMCE, que posa en risc el model d'escola en què la nostra llengua és la vehicular. Wert pretén relegar la llengua pròpia a una optativa i considerar-la la quarta llengua del sistema educatiu, per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres, la qual cosa pot suposar una reimplantació del castellà com a llengua vehicular a Catalunya, a les Illes i a les línies en valencià del País Valencià...

Amb la Via Catalana hem fet un gran pas, però no ens relaxem, ara toca anar més enllà: “Qui lluita pot perdre, qui no lluita ja ha perdut”, deia Bertold Brecht.

Mallorca ha dit prou amb una vaga indefinida dels docents (el PP descomptarà 100 euros diaris a cada mestre). Per això el sindicat majoritari d'ensenyament a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, juntament amb el moviment Enllaçats per la Llengua, ha obert un compte corrent que funciona com a caixa de resistència per als ensenyants en vaga. És aquest i ens espera: 0081-0268-24-0001564159!

Joan Solà ens feia sentir que érem parlants d'una llengua important i cridava a plantar cara per defensar la llengua. Mallorca ho està fent... i nosaltres, a què esperem?