La fibromiàlgia amaga malalties mortals

La Isabel ja no és amb nosaltres. Fa força anys van diagnosticar-li fibromiàlgia i, amb aquest diagnòstic, se la treien del davant quan es queixava als metges que la atenien i, fins i tot al servei d'urgències, on va anar més d'un cop de tan malament com es trobava. Massa temps va batallar amb el personal sanitari que passava de les seves explicacions. Finalment, després d'insistir i insistir, van descobrir que un càncer de l'aparell reproductor l'havia envaït i ja no es podia fer res per la seva vida.

No pretenc posar la por al cos a ningú, però malauradament casos com els de la Isabel són freqüents i s'han de fer saber. Jo vaig ser afortunada i, gràcies al fet que el pòlip intestinal es va rebentar, es va fer evident que hi havia alguna cosa més que el colon irritable, que deien que em produïa inflor i malestar. Va ser un càncer de colon. També tinc fibromiàlgia i, amb aquesta etiqueta, en tenen prou per estalviar-se proves que podrien evitar morts abans d'hora. Davant d'aquests fets, recomano amagar, oblidar, no mencionar –tot i que no sigui just– la paraula fibromiàlgia perquè se'ns atengui com cal.

Fem arribar el condol a la seva família. Signo la carta en nom d'unes amigues de la Isabel que sentim molt la seva pèrdua, segurament evitable si se l'hagués atès al seu dia.