Lavabos públics

Vaig veure un programa de Divendres a TV3 on en Manuel Cuyàs es queixava de la manca de penjadors per a abrics i barrets a restaurants i altres espais públics, alhora que una empresa mostrava un disseny que havia fet per solucionar el problema. He patit el mateix, per això aquest any m'he passat a la gorra i he marginat el barret. Tinc un amic que també ho ha fet. Però el problema és més gran als lavabos públics. Fa unes setmanes esperava visita en una clínica de la part alta de Barcelona. Vaig tenir ganes d'anar al vàter. Vaig haver de deixar la cartera a terra i al damunt, la bufanda i la gorra. L'abric, el vaig penjar a la maneta. Mentre feinejava algú hi va voler entrar i, en moure la maneta, l'abric va anar per terra. Aquesta setmana m'ha passat exactament el mateix en un hotel. És una pel·lícula que tothom podria explicar. Tothom. Fins i tot els propietaris d'aquests lavabos públics. En alguns llocs és encara pitjor. A la magnífica T1 de l'aeroport del Prat, a més de la manca de penjadors, trobem uns vàters fets a l'americana, amb parets obertes per dalt i per baix, de manera que gairebé podem fer les necessitats en comunitat, com els romans. És vergonyós i humiliant que això ens estigui passant. I les dones poden explicar situacions pitjors. Una nota positiva: als orinadors del Centre Cultural del Born els homes podem pixar en la intimitat. Ja era hora.