‘Paraules retrobades'

Aquest és el darrer llibre d'Asha Miró, dedicat al seu pare, Josep, que pateix la malaltia maleïda i irreversible dels nostres dies: Alzheimer. Una obra escrita amb naturalitat, tendresa i generositat que busca l'encant de les coses i els fets quotidians de la vida, sobretot els immaterials, en què l'important és el vincle dels sentiments i de l'amor.

Josep Miró va anotant en una llibreta vermella les paraules retrobades, el recurs que té per combatre la seva progressiva manca d'evocació de noms. “D'aquí ningú me les pot prendre”, diu. I l'Asha, a quatre mans, aconsegueix escriure un llibre de valors, de la manera d'entendre la vida amb senzillesa i en clau de lliurament a l'altre. En Josep i la seva muller, Electa, són d'aquella mena d'herois anònims que fan les coses no perquè se'ls reconeguin sinó a conseqüència de la seva fe i la constància entusiasta de fer més fàcil la vida als altres.

“Un és el que és i com un es fa”, aquesta és la màxima d'en Josep, catalanista de soca-rel. I dels seus orígens en podríem fer un paral·lelisme amb la dita “al pot petit hi ha la bona confitura”, ja que va néixer a Vilanova de Prades, un poblet de la Conca de Barberà de no gaire més d'un centenar de persones censades que desitgen una Catalunya pròspera, solidària i amb personalitat. Com la majoria dels ciutadans del nostre país, encara que la gran part dels altres visquem en pots més grans...