El català a la justícia

Veig amb una barreja de sorpresa i indignació com en el Telenotícies Vespre del 19 de març passat tant el senyor Xavier Trias com el senyor Jordi Hereu, actual i anterior alcalde de Barcelona, respectivament, declaraven en castellà davant el jutge en la vista pel cas de l'Hotel del Palau de la Música que s'està celebrant a l'Audiència de Barcelona. I el primer que se m'acut és per què caram no van optar per declarar en català, acollint-se al dret que tenen com a ciutadans de poder parlar en la nostra llengua davant dels tribunals de justícia.

Després, al Parlament de Catalunya, els nostres partits polítics catalans demanaran que el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit per a tots els funcionaris que treballen en l'administració de justícia –jutges inclosos–, o bé es queixaran de l'escàs ús del català en el món de la justícia, però, en canvi, a l'hora de la veritat, els seus propis líders polítics són els primers que abdiquen quan cal defensar i posar en pràctica l'ús de la nostra llengua. Si ells, que són els primers que haurien de donar exemple en funció de la seva representativitat, no ho fan, com volen que després els simples ciutadans es decideixen a fer ús dels seus drets lingüístics davant dels tribunals de justícia? Ja n'estic una mica fart, de tanta covardia i hipocresia en el tema de la llengua de bona part de la nostra classe política! No té cap sentit aquesta defensa tan aferrissada de la immersió lingüística a les escoles si després, al carrer, o bé davant de qualsevol institució, no som capaços de fer servir el català amb plena normalitat. No depèn de les lleis, depèn de nosaltres!