Cristians a Catalunya

Per als cristians de bona fe, curosos de la llibertat: tinguem la consciència tranquil·la, i lliure!

¿Oi que ens agraden les idees senzilles i clares que, si cal, es puguin justificar documentalment o acadèmicament? Doncs aquí n'hi ha una: com que els drets de les nacions són els mateixos drets de les persones, però considerats en el seu vessant comunitari, tenim dret a l'autodeterminació (Joan Pau II). Aquesta no haurà de ser per secessió sinó per emancipació (d'acord amb Francesc). A més, aquest dret inclou dos detalls: la possibilitat d'autorealització i l'exclusió d'una dependència sistemàtica: futur i llibertat! I uns deures: actitud de pau, respecte i solidaritat.

Es pot optar per l'unionisme o per l'independentisme sense pecar. Som lliures de debò!, si no ens menysté ningú altre ni el bé comú que sincerament puguem entendre cadascú.

Qui hi pot estar en contra, d'això? Mirin: fins i tot la Conferència Episcopal Espanyola –la que reuneix bisbes a Madrid, per qui no estigui al cas– va reconèixer el 2002, a la famosa Instrucció pastoral, feta en relació amb el terrorisme, l'existència de nacions dins de l'Estat espanyol. Ells opten per una solució, però declaren que nació i Estat no són pas el mateix. Ah! I a la Pacem in Terris, Joan XXIII afirma que “cap nació no pot oprimir-ne cap altra ni interposar-se indegudament en els seus afers”.

Si algú en vol documentació, estic a la seva disposició. Sempre amb una actitud pacífica, constructiva, de futur.