En la mort del pintor Joan Claret

Des d'aquí voldria retre un petit homenatge a la figura del pintor Joan Claret, recentment desaparegut i que dissortadament, com tants d'altres creadors, no ha tingut el reconeixement que es mereixia per la seva notable contribució a l'art contemporani català. Possiblement la seva discreció i senzillesa, i també el fet de no haver-se prodigat massa a realitzar exposicions, tenint en compte els anys dedicats a la pintura, hi han tingut molt a veure. Vaig tenir l'ocasió de coneixe'l personalment fa només deu anys, amb motiu d'una exposició individual que va fer al Museu Monjo de Vilassar de Mar. Posteriorment vaig estar tres vegades al seu estudi, que compartia amb la seva esposa, la també pintora Rosa Pomel, i vaig adonar-me de la seva afabilitat i humilitat, però també d'una fina ironia que indicava el seu interès per tot allò relacionat amb la cultura, i que la seva formació com a filòsof l'ajudava a entendre el seu entorn. La seva pintura metòdica i preciosista, elaborada lentament, creava un teixit de línies, com una mena de teranyina, de colors –neutres principalment– i de formes ben estructurades, on la idea de moviment era evident. L'abstracció constructivista ha perdut un dels seus millors representants, encara que per sort ens quedarà la seva obra per sempre. Ara a l'Espai Volart de la Fundació Vilacasas podrem de nou retrobar-nos amb les seves pintures... Llàstima que ell no les pugui veure.