Foc nou i Unesco

Catalunya viu uns moments dolorosos mereixedors de crespons. Al mateix temps, uns moments esperançats per un foc nou per a la Pasqua propera fonamentada en les nostres forces i en la força de les nostres raons, els nostres mèrits, els nostres valors... I l'esdevenidor el desitgem clar i net, senzillament. Dolguts per les humiliacions que patim en tants aspectes, decidim fer-nos amos del destí procurant incidir en cadascun dels aspectes per ínfims que siguin.

Amb aquesta perspectiva rebem notícies com ara la proposta de demanar per a la Costa Brava la qualificació de protecció especial per part de la Unesco. Volem que se'ns ajudi a protegir el que encara és salvable d'aquesta part del nostre país. Nosaltres ja ens hem dotat d'algunes lleis per a la salvaguarda, però les excuses de la crisi o de l'interès públic comencen a fer trontollar el blindatge. L'ajut de la projecció internacional ens faria adonar que les lleis són per ser complides i no pas alterades a conveniència d'uns quants, a Blanes, al cap de Creus, arreu... i ens ajudarien a aturar els excessos especulatius que li van robar l'essència. Ecologistes en Acció, Greenpeace, Depana, Iaeden, Salvem l'Empordà, polítics ecologistes, gent sensible i sensibilitzada, sense nom als diaris, tots plegats, no serem prou per impedir la fugida endavant? Em permeto assenyalar que també en la salvaguarda del territori, en el respecte per la natura, tant com en la llengua, en els costums o en les peculiaritats que ens fan ésser nosaltres, necessitem que les persones que pretenguin dirigir-nos manifestin de forma oberta, clara i neta si pensen, o no, tallar de soca-rel les intervencions permissives, els tractes selectius o els privilegis. Així, de mica en mica, Catalunya, comparada amb l'au fènix, que reneix de les pròpies cremes, se'n sortirà. Tots plegats, posem-nos-hi.