Neolerrouxisme?

Fa mesos que estem sentint parlar d'aquest nou fenomen de masses, anomenat Podem, que a alguns els fa més por que una fragata de moros. És com si hagués sortit de sota les pedres, com una mena de terratrèmol inesperat, amb un líder que en realitat alguns presenten com a nou messies, aquell que ha de venir a redimir-nos de tantes malvestats seculars, que per a més inri exhibeix un nom de referències històriques, però que a mi, personalment, des de la distància, però d'acord amb la faramalla que està formant al seu entorn, em recorda aquella malastrugança, històrica, que patia el nostre poble ara fa exactament cent anys, precisament, amb aquell Don Alejandro Lerroux, de mala memòria. Ultra republicà (?), per desgràcia; ultra espanyol, antireligiós, es deia que proposava de convertir las hermanas en madres, entre altres barrabassades populistes que li procuraren l'apel·latiu d'Emperador del Paral·lel.

Aquest d'avui, com aquell del segle passat, són d'aquells que canten allò d'“obrers, acosteu-vos a mi” (ja en parlarem!). I per les seves declaracions es confirma allò que un espanyol de dretes és idèntic a un espanyol d'esquerres. Amb aquestes personalitats, Catalunya no hi té res a guanyar. En resum: del neolerrouxisme, allibereu-nos-en, Senyor!