Tant si plou com si fa sol

Massa sovint trobem a la xarxa comentaris i amenaces de pertorbats rancuniosos que desitgen per als catalans tota mena de mals. No fa gaire, amb motiu del cas de la infermera contagiada de l'Ebola, hi havia missatges en què se suggeria enviar-la a Catalunya perquè els catalans ens contagiéssim. Aquestes i altres amenaces són producte de la ment exacerbada de quatre desgraciats ignorants, però amb el greuge que la justícia estatal o no pren mesures per castigar els atacs a Catalunya o ho fa amb molta feblesa. La metàfora és que, qualsevol plaga que ens arriba, com ara l'espoli fiscal i la deficient inversió, tots els ciutadans de Catalunya en patim les conseqüències, tant si plou com si fa sol, tant si s'és nacionalista espanyol, independentista, o ni una cosa ni l'altra, incloent-hi els ingenus federalistes o els somiatruites de la tercera via. Aprofito per afegir que la proposta d'establir el Senat a Barcelona no és res més que una altra incursió, en forma de bastió espanyolista, un cavall de Troia al bell mig de Catalunya, disfressat de democràcia, però comparable a l'ús que es va fer de la Ciutadella poc després de 1714.