En defensa de la Costa Brava

Als anys setanta, el turisme va regirar la fisonomia de la Costa Brava. Aquells petits pobles de pescadors i llocs de descans i repòs dels senyors de Barcelona, varen quedar envaïts per l'onada de turisme nacional i estranger que cercava sol, platja i un bocí del paradís.

Des de fa uns anys, els qui més estimem la Costa Brava ens posem les mans al cap i posem el crit al cel en veure les bestieses urbanístiques que els nostres polítics varen permetre a les nostres platges, a fi d'aconseguir més i més turistes.

Amb el temps, alguns sabem que els turistes venien a visitar-nos per la bellesa de les nostres platges, cales, boscos i paratges naturals. Tant els feia caminar una mica més, si el lloc era verge; per ells, era únic. Als nostres pares i avis, els va semblar que era la seva oportunitat per millorar infraestructures i amb aquestes, augmentar encara més l'afluència de gent i, per tant, fer diners posant-se al servei del turisme. Potser sense voler, es va vendre i llogar el patrimoni natural del país creient que així es donava pas al progrés de la indústria del turisme, que finalment beneficiava el conjunt del poble i, per tant, a tots nosaltres. Era l'època de les divises, on per un franc et donaven 20 pessetes.

Conec molt bé la Costa Brava, me l'estimo. He viscut a Lloret de Mar, Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. M'agrada passejar-me per Tossa de Mar, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Llafranc, Tamariu, Begur, l'Estartit, l'Escala, Sant Pere Pescador, Roses, Cadaqués i el Port de la Selva.

Tot sovint, el seu paisatge em recorda l'època del boom del turisme: gratacels davant del mar que tapen el sol a les platges, sobresurten de les construccions que tenen al voltant i desdibuixen l'harmonia dels pobles. Invents d'un o altre alcalde que es va creure amb la necessitat d'augmentar el turisme de forma desmesurada, o bé tenia interessos particulars a fer que aquests monstres deixessin rendiments econòmics a ell o als seus. En tot cas, ni jo, ni molts de vosaltres mai ho heu pogut entendre.

A tots els que us estimeu la bellesa natural de la Costa Brava, us demano ajuda i reacció per parar una nova agressió al territori. Ara, en forma d'autopista des de Palafolls fins a Lloret de Mar. Al seu pas, desapareixeran paratges encara avui verges, llocs lluny de l'abast del turisme i dels quals encara avui podem gaudir tots i potser més endavant els nostres fills.

Per tal d'aturar la maquinària engegada pel govern, aquesta vegada no podem creure que només els lloretencs han d'actuar. Aquesta vegada és una agressió contra tots els catalans i, entre tots, cal dir prou. No estem de revolució? Defensem el nostre patrimoni natural a fi de preservar la Costa Brava.