Davant la proximitat de la data fixada del 27-S pel president Mas avançant les eleccions al Parlament per tal de donar opció a unes plebiscitàries atès el tancament del TC i de l'Estat espanyol a un legal referèndum com s'havia demanat, a hores d'ara crec que els nostres partits radicats a Catalunya, els vells i els nous, no estan a l'altura del que viu actualment la societat catalana amb el procés sobiranista endegat per dignitat a causa d'un poble que viu escanyat en tots sentits pel centralisme de Madrid liquidant la precària autonomia que tenim. Penso, doncs, que la història no perdonarà ni un instant el retard que mostren a assumir com a polítics el procés d'independència quan el poble empeny i n'és el motor. És trist de veure els seus líders discutint i enfrontant-se per veure quin partit o partits n'han de tenir el protagonisme amb el perill que, si se n'obliden, retornarà encara amb més força l'esperit de Felip V i del franquisme per subjugar definitivament Catalunya. La independència no és una qüestió de dreta o d'esquerra enfrontant-se com estem veient i que ens recorda els inicis de la guerra civil de 1936 a casa nostra que comportà la derrota. En aquesta hora decisiva, tal dicotomia d'esquerra o de dreta és falsa, sobretot perillosa, ja que ha de prevaler per damunt de tot el patriotisme i no pas la ideologia, tal com es detecta en alguns partits impregnats de dogmatismes ideològics caducats. És hora que dreta i esquerra facin pinya en un mateix projecte atès el pluralisme que configura el nostre país. També és falsa la dicotomia entre allò social i allò identitari: tant allò social com allò identitari vénen a ser les dues cames de caminar si no volem anar coixos, i alguns partits van coixos. Si el partits polítics ho entenguessin i en prenguessin consciència, el 27-S les urnes revelarien una victòria política, civil, social, internacional i patriòtica de la Catalunya de tots, apareixent com a veritable subjecte polític que obligaria a negociar davant l'Estat amb tot el respecte entre uns i altres. Serem tots plegats prou intel·ligents? Vet aquí la fórmula per superar el descontrol del partidisme.