Carta als catalanistes del PSC

A Montilla i Iceta els sento defensar sovint, sense posar-se vermells, que Catalunya és una nació. Voleu dir que s'ho creuen? “Fets i no paraules”, deien. Doncs en aquest sentit jo els recrimino que els fets no han lligat mai amb les paraules. Si us comparem amb els laboristes escocesos, no em quadra res. Ells, els laboristes, creuen que Escòcia és una nació; per tant treballen conseqüentment defensant el dret democràtic a decidir. Els laboristes escocesos, defensors del no, permetrien que companys del seu partit els neguessin la consideració de nació? Sabeu què pensaven fer si Cameron no hagués acceptat el referèndum? Per contra, el PSC nega el dret
i ofereix una reforma de la Constitució. Tanmateix, d'entrada, ni els mateixos socialistes espanyols estan disposats a incloure-hi el reconeixement de Catalunya com a nació. Quan busqueu justificacions per empassar-vos que la majoria del PSOE i el seu cap no accepten que som nació, i molts ni tan sols nacionalitat, com a mínim és una situació humiliant i digna d'estudi. Per tant, arribo a la conclusió que o bé mentiu o bé considereu que una nació té drets per damunt d'una altra. Si us plau, no continueu vestint de catalanisme
el que a la pràctica és regionalisme. I no passa res, que és ben legítim. Tothom que pensi el que vulgui, només faltaria. Tanmateix, no és saludable
dir “som” i en canvi actuar en contra.