Com definiríem el nostre estat?

Havent llegit l'article d'en Pau Miserachs, voldria fer unes reflexions. Últimament, s'ha imposat l'imperatiu categòric que el model d'estat del nostre país està en crisi. En paraules de Weber, hi ha un “desencantament del (nostre) món”, i jo em pregunto, quan parlem d'estat, què és el que entenem? Per què parlem d'un model d'estat fallit? Quin prototipus d'estat ens aniria bé a tots? Un estat és un ens constituït per tres elements: un territori, una població i unes institucions. Doncs bé, potser creiem que el nostre model no és vàlid perquè, probablement, constrenyem el concepte d'estat exclusivament a unes institucions o, més concretament, el reduïm a uns poders atorgats a un grup concret de persones, un grup minoritari que vol imposar les seves lleis que, sovint, contravenen les normes marc definides en la Constitució, segons el Tribunal Constitucional. Crec que, segons aquesta institució independent, tipus auditoria externa, perquè ens entenguem, les normes constitucionals són normes marc perquè només enquadren el seu contingut, però permeten moltes interpretacions, tot i que no totes són possibles o, fins i tot, no són vàlides les interpretacions que resulten, a vegades, inimaginables... És possible que la Unió Europea pugui ser entesa com a unió estatal en el sentit que pot fer ús de la força que, al cap i a la fi, és el que ens interessa... No obstant això, si per estat entenem gran territori o territori gran, gran població o població gran i grans institucions o institucions grans, sí que ens pot encaixar el concepte d'estat amb el conjunt dels elements esmentats.

No sé pas qui em faria sortir de dubtes. El sociòleg català Manel Castells parla de “societats xarxa”, quan es refereix a estat. En canvi, un ens subnacional –concepte emprat per Castells– crec que no té possibilitats d'accedir a la riquesa i el progrés amb facilitat. I si practiquem el consens i la negociació? Guai, no?