Voldria fer-me ressò d'una experiència que hem viscut a casa i que crec que pot ser molt alliçonadora per als lectors. Arran de l'exclusió del servei de menjador escolar en una escola pública de Manresa del meu fill perquè té la mobilitat reduïda, vaig haver de fer una queixa al Síndic de Greuges, ja que entenia que era objecte de discriminació per part de l'administració pública. Aquesta setmana he rebut la resolució del síndic de greuges, en què reconeix que l'escola ha d'acollir tots els alumnes al servei de menjador escolar i que havent exclòs el meu fill del servei de menjador vulnera l'article 2 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants. És una gran satisfacció que et donin la raó, però no és una victòria, ja que és molt trist i preocupant que pel que fa a una escola pública i a un departament d'educació el Síndic de Greuges hagi de dictaminar que vulneren un dret fonamental reconegut en la declaració sobre els drets dels infants. El síndic, en la resolució, també recrimina al departament la manca de col·laboració, ja que al llarg d'un any no ha respost a cap dels constants requeriments fets pel Síndic de Greuges respecte a aquest tema. És a dir, falta als drets fonamentals i falta al deure legal de col·laboració amb el Síndic de Greuges. Però sobretot ens ha faltat als pares, ja que no ens han donat motius per confiar en els gestors i administradors de l'escola pública catalana ni per les maneres de treballar ni pels valors que hi puguin aportar.