En una de les periòdiques reestructuracions que s'han anat fent del diari El Punt, es va plantejar incorporar la secció Països Catalans, una realitat lingüística que molts desitjaríem que algun dia fos política. Recordo que en aquell moment no va ser fàcil prendre aquesta decisió, ja que, lamentablement, durant anys i panys els grans poders estatals han lluitat per traslladar el català a les catacumbes lingüístiques i en molts llocs gairebé s'ha aconseguit. Vaig viure de prop l'experiència quan vam posar en marxa l'edició d'El Punt Catalunya Nord, que va sobreviure uns anys però amb unes enormes dificultats. Quan veig en directe alguna sessió del Parlament valencià, se'm remouen les entranyes en observar que la llengua que s'hi parla més és el castellà, començant pel seu president Camps. El Punt, doncs, va ser valent i va voler que en el dia a dia hi hagués constància d'una realitat lingüística, trista, pobreta i dissortada, que se'n diu Països Catalans.
Veus aquí, però, que a vegades el mateix diari s'equivoca –ho hem de reconèixer sense embuts– i com em fa observar en Joan Fibla, de Barcelona, en el diari del diumenge 1 de novembre hi va aparèixer la notícia titulada «Una manifestació multitudinària demana la dimissió de Camps a València» en la secció d'Europa-Món, on van les notícies de la resta de l'Estat espanyol, d'Europa i de tot el món. Haig d'agrair a en Joan l'escrit, ja que a mi m'havia passat per alt. En parlem amb la direcció del diari i em diuen, clar i català, que segurament trobaríem alguna justificació –la notícia es va produir en dissabte, va arribar tard, la secció de política devia estar tancada–, però no cal donar-hi voltes, havia d'anar a Països Catalans i, en tot cas, no hauria estat del tot fora de lloc si s'hagués posat a Política. Però de cap manera a Europa-Món. Això sí, aprofito per felicitar la redacció perquè a la notícia se li va donar un lloc destacat, la informació era molt completa i la foto, espectacular. Pel que fa a la secció de Països Catalans, confio que es mantindrà per molts anys, almenys com una realitat lingüística, i si pot ser quelcom més...
Observar-nos amb lupa
En Lluís Carbonell, de Palafrugell, al Baix Empordà, m'escriu un correu electrònic per fer unes reflexions sobre la redacció d'una notícia, que va aparèixer a l'edició de Comarques Gironines, en forma de foto i peu. En la informació s'explicava que al local social de Palafrugell s'hi van trobar reunits un grup que jugava a cartes i un altre, a part, amb representants de l'Ajuntament, d'entitats locals i de la Generalitat. La conclusió era: «No devien trobar cap més sala al municipi.» Bé, a en Lluís li sembla que la notícia no estava gaire ben redactada, ja que es parlava d'un «grup d'avis» quan hauria d'haver dit un «grup de gent gran». I tampoc li agrada la frase «un grup d'avis continuaven impassibles la partida de cartes». Segons el comunicant, hauria d'haver dit «continuaven com aquell qui res...» Lluís, no calen disculpes –diu «voldria que no es pensés que passo el dia llegint El Punt simplement per trobar-hi anomalies»–, tot al contrari, necessitem gent com tu que es llegeixi el diari amb exigència i que a més ens faci arribar els seus comentaris. Tots sabem que la rutina és sempre perillosa en totes les feines, i només es pot evitar si hi ha gent que ens toca el crostó quan alguna cosa està malament o no és del tot correcta.
L'ètica periodística
La Marina Mas, de l'Alt Empordà, em fa arribar un correu electrònic en què es queixa: «En una revista gratuïta de l'Alt Empordà, el seu gerent ha fet un escrit contra una botiga, en aquest cas d'on jo sóc treballadora, per un fet que particularment li va succeir a ell. Tothom pot tenir afers amb un comerç i crec que no és just que pel fet de ser gerent d'una revista puguis atacar amb noms i cognoms una botiga així per lliure.» No és un tema que afecti El Punt, però agraeixo a la Marina que hagi tingut la confiança d'adreçar-se a mi per explicar el fet. Marina, seria bo que enviessis un correu a la revista, però ja que me l'envies a mi et diré que toques un tema molt delicat, que qualsevol mitjà d'informació l'ha de tractar amb molta cura. Jo he viscut casos d'escrits arribats al diari en què es veia clarament que hi havia intencions malsanes per desacreditar algun establiment segurament en benefici del propi. Es pot fer molt de mal i cal ser curosos, però sempre serà difícil trobar el punt just, que és el que estem buscant cada dia per no equivocar-nos.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.