Diumenge passat va morir a Girona en Feliu Matamala i Teixidor, una persona estimada i coneguda en els àmbits catalanistes per la seva lluita constant en favor de la nostra llengua. En el diari de dilluns, edició de Girona, va aparèixer una esquela, posada per la família, en què es comunicava la seva mort. El primer que vaig fer, en veure l'esquela, va ser buscar la notícia de la defunció d'en Feliu. Vaig recórrer totes les planes del diari, i ni una petita nota. Fins i tot vaig pensar per uns moments que potser es tractava d'una altra persona que portava el mateix nom i cognom d'en Feliu, tot i que llegint l'esquela gairebé no hi havia cap dubte. En l'edició de Girona d'El Punt de l'endemà sortien dues planes explicant qui era i què havia fet en Feliu Matamala pel país i en particular per la llengua. Deixeu-me explicar, com a darrer homenatge a un home fidel i actiu, que entre moltes altres coses en Feliu, en ple franquisme, havia ideat uns adhesius que deien «Ho volem en català», que ell mateix havia fet imprimir i que col·locava en els rètols de les botigues escrits en castellà. Com a detall curiós, s'havia inventat una mena de pal, al capdamunt del qual posava l'adhesiu i així el podia posar en un lloc força alt, fet que dificultava que es pogués treure fàcilment. L'any 1963, en plena dictadura, Feliu Matamala va aconseguir reunir quaranta socis per crear la llibreria Les Voltes, situada al costat mateix de l'ajuntament, que només venia llibres i revistes en català. Totes les campanyes en favor de la llengua es materialitzaven en una taula, davant de la llibreria, on sempre hi havia algun paper per signar. També va ser un impulsor del carnet d'identitat en català. Girona haurà de reconèixer algun dia la feina feta per en Feliu.

Perdoneu que m'hagi allargat en el seu currículum, però s'ho ha guanyat a pols.

Continuant en la part que em toca directament, haig de dir que van ser molts els gironins que van fer arribar la seva queixa per aquesta manca d'informació d'El Punt, diari que personalment vaig poder comprovar més d'una vegada que en Feliu estimava i hi col·laborava sempre que podia. Què va passar? N'hem parlat amb la direcció i la veritat és que ells mateixos reconeixen que no hi ha excusa. El periodista responsable era més aviat jove i en veure l'única esquela sobre el difunt no li va cridar l'atenció. Recordo que aquest tema s'havia plantejat moltes vegades en el consell editorial del diari, ja que no és la primera vegada, lamentablement, que passa. «Hi hem posat molts de mitjans –em diuen des de la direcció– i hi ha tot un protocol per evitar que fets com aquest passin, però encara haurem d'afinar més, vistos els resultats.» Cert que l'esquela va arribar a les onze de la nit i que era cap de setmana i, per tant, la redacció no és la mateixa dels dies feiners. És igual, no ha de passar i punt. Com a defensor del lector demano perdó públicament a en Feliu Matamala, estigui on estigui, perquè aquesta vegada el nostre diari, el seu diari, li va fallar. Sort que en el diari de dimarts se li van dedicar dues planes, que compensaven una mica l'errada. Confio que un tema com aquest no es repeteixi.