Ho vaig aprendre a les classes de periodisme. Titular una notícia és com fer una obra d'art, cal saber cridar l'atenció i al mateix temps s'ha de jugar amb l'espai tan curt de què es disposa. Però també s'ha de jugar net, i no podem dir el que no hem de dir. Tot plegat, més complicat que no sembla. Precisament sobre aquest tema rebo una carta molt amable de Carles Monguilod, conegut advocat gironí –per cert, felicitats pel llibre que ha publicat fa poc–, en la qual, a part de fer una declaració d'amor a El Punt, manifesta el seu desacord amb un títol que va aparèixer en el diari del dia 14 de desembre. Em diu: «No m'ha agradat gens el titular de la pàgina 26 del diari del dilluns 14: ‘Fan una cara nova a Berlusconi.' Em sembla que és una falta de respecte, la conyeta (ja entenc que juga amb l'afició del personatge a fer-se operacions d'estètica) i frivolitza amb un fet que per a mi és gravíssim: agredir físicament causant serioses lesions a un representant polític escollit democràticament.» La veritat és que a mi també em va cridar l'atenció, aquest títol, quan el vaig llegir al diari. He de dir que aquest títol forma part d'aquells que podríem posar en la llista dels tècnicament ben encertats, te gràcia i està ben trobat. Però... haig de donar la raó a en Carles que potser no era oportú. Una cosa és que hagués caigut per una escala o que alguna de les seves amigues li hagués deixat alguna marca. Però en aquest cas no deixa de ser un atemptat a una persona que, encara que ni a mi ni a en Monguilod ens agrada, ha estat escollit pel poble italià com el seu màxim dirigent. Diu Monguilod: «Què diríem si (per exemple) un polític català fos colpejat a la cara amb conseqüències com les patides pel Sr. Berlusconi i algun diari de Madrid (algun d'aquests que tots sabem) titulés per exemple: ‘Le parten los morros a...'» (poseu-hi el nom que us sembli)? Ens faria gràcia, la brometa? A mi la veritat és que no. Gens.»

N'he parlat amb els responsables del diari i a ells els sembla que no està malament. Com que la condemna a la violència ha estat sempre clara en la línia editorial d'El Punt, reiteren que el fet en si és condemnable al cent per cent, i així ho expliciten, però argumenten que l'expressió que es va utilitzar és ben genuïna, i que reflecteix el que va succeir, tot i que reconeixen que el titular pot ser interpretat negativament, com ha passat. El que deia, és un títol molt ben fet però inoportú, segons la meva opinió, que coincideix amb la de l'advocat gironí. Per cert, com deia, gràcies per la declaració d'amor al diari quan diu: «Si em queixo ara és perquè El Punt és el meu diari i me l'estimo (també tota la gent que el feu) com si fos de la família.»