Per telèfon, per escrit i de paraula m'han arribat les primeres reaccions a l'anunci del grup El Punt de fer una ampliació de capital per emprendre nous projectes i consolidar els existents. Quan em van donar a conèixer el projecte, la veritat és que m'hi vaig mostrar una mica escèptic, no perquè no cregués que seria positiu, sinó pel moment de crisi que vivim. Per això m'he alegrat de saber que moltíssima gent ha trucat al diari per interessar-se i per saber com podia participar-hi. I, pel que em diuen, no són grans capitalistes, els que s'hi han interessat més, sinó gent, com va ser al començament d'El Punt i de l'Avui, més aviat de pocs recursos però que es veu amb cor de subscriure ni que sigui una sola acció. D'això, se'n diu creure en el projecte i fer militància.
Els correus electrònics van arribant, i això em satisfà. Jordi Martí Font m'envia una còpia del que ha escrit en el seu bloc del dia 11 de gener sobre un tema que va sortir a la revista Presència d'aquella setmana. Diu: «El títol de la portada deia ‘La Utopia en català. Primera traducció en cent anys de l'obra de Thomas More.' Sona contundent i ens n'hem d'alegrar, però no és cert. Sí que és la primera traducció directa del llatí al català, però jo recordava, i quan he arribar a casa ho he constatat, que Utopia jo l'havia llegit en català.» I explica que l'obra va ser publicada l'any 1988 per La Llar del Llibre dins la col·lecció Nova Terra. Deveu recordar que en aquesta mateixa secció hem parlat moltes vegades dels títols, que a vegades no diuen tot el que haurien de dir per culpa de la brevetat. En aquest cas ha passat això. Tal com em diu Joan Ventura, el director de Presència acabat d'estrenar, en l'entrevista que es fa a dins de la revista a Joan Manuel del Pozo es deixa ben clar que és el traductor d'Utopia del llatí al català. I aquesta és la veritat que es volia destacar. A la portada es va simplificar i, certament, creava confusió per als que encara recorden haver llegit aquest llibre en català. La diferència, doncs, és que l'anterior edició havia estat una traducció del castellà, i la que acaba de fer el professor i escriptor Joan Manuel del Pozo ha sortit directament del llatí. «Això no resta cap mèrit a Joan Manuel del Pozo, que és qui fa la traducció, el pròleg i les notes a aquesta edició d'Utopia per a l'editorial Accent, una bona oportunitat per rellegir o remirar, com a mínim, aquest clàssic humanista que malgrat la distància amb el nostre món i les nostres utopies manté molts punts de meditació que continuen vius i omplint-nos d'interrogants.» Hem de concloure, doncs, que el títol de portada no era del tot encertat, i cal agrair a Jordi Martí la puntualització, tot i que segur que molts lectors ja ho van aclarir quan van llegir l'entrevista.
Una del rei negre
L'Àngels Mauné, veïna gairebé a parts iguals de la Canya (Garrotxa) i Barcelona, m'envia un correu sincer i divertit. Fa un comentari sobre L'Apunt de Carles Ribera del dia 7 de gener, l'endemà de Reis, a l'edició de Girona, en el qual parlava del rei negre de la tradició i es mostrava totalment contrari que se'l pinti quan hi ha negres a tort i a dret a casa nostra. L'Àngels ja està d'acord que és un tema d'opinió i que, per tant, Carles Ribera té tot el dret de dir el que creu i pensa. El que no accepta la nostra comunicant és el to de l'article, que, segons ella, «traspua –o almenys a mi m'ho sembla– un cert dogmatisme, com si el seu raonament fos l'únic i estigués en possessió de la veritat absoluta». És cert que en Carles usa termes com ara «ridícul», «absurditat»... És un tema de ficció en el qual tots podríem dir la nostra, i segur que no ens posaríem mai d'acord. Diu l'Àngels: «Home, què vols que et digui?, a ell li sembla ridícul, i a mi, no. És més, em fa gràcia i trobo simpàtic el rei Baltasar embetumat, igual que les barbes postisses dels reis blanc i ros. I creieu que podem titllar de ridícul i anacronisme el fet que portin barbes postisses? De ben segur que en tots els pobles hi ha homes que porten barba natural! I les carrosses no estan decorades amb paper cartró? I moltes de les capses de regals no són buides? Bé, com podeu veure, és bo de tant en tant relaxar-nos una mica i ficar-nos en temes menors, que prou dura que és la vida per si mateixa. Insistint en aquest seu humor, l'Àngels acaba proposant que es facin desfilar reis autèntics: «A Espanya hi podrien contribuir amb en Juan Carlos fent de rei blanc, i a l'Àfrica ja trobaríem algun rei negre autèntic.» Qui té raó, en aquest cas? La innocència de la mainada, que és la que val, i el magnetisme d'una diada que cada any torna plena d'il·lusió. Per cert, són ja força els pobles i ciutats que s'estalvien pintar el rei Baltasar i fan servir algun africà de veritat. L'any vinent en tornarem a parlar i tampoc no ens posarem d'acord.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.