Cada dia al matí, quan vaig al quiosc a buscar els diaris que més m'interessen, no puc deixar de donar una ullada a les portades de tots els mitjans que s'exposen. Ja sé que em direu que em repeteixo, però per als que vam viure anys i panys sense ni tan sols haver de mirar el que deien les diverses capçaleres dels diaris, perquè totes deien exactament el mateix, podreu entendre que tot i que han passat ja força anys encara ens produeix diàriament una mena de pessigolleig a l'estómac quan veiem d'una hora lluny cap a on va cada diari, què és el més important per a ell i quines són les notícies que vol transmetre com a més destacades al lector. Cada diari és diferent, sens dubte, i molts diaris són molt diferents. Tot això vol ser una explicació a un problema que ens presenta en Pere Batlle Ventulà, que envia un correu, no puc endevinar des d'on, en el qual es queixa que el dissabte, en la programació de les televisions i concretament de TV1, no hi posa els temes que es tractaran a Informe Semanal. Certament, hauríem de poder donar informació de tot, però sempre topem amb el tema de l'espai. En Pere diu: «Trobo lamentable que un diari com El Punt doni més importància a relatar tot el que passarà en el capítol del dia d'El cor de la ciutat, ara La Riera...» Parlem-ne. El diari té uns esquemes molt ben definits i clars. El Punt destaca la programació de TV3 i Canal 33. Encara recordo quan es va decidir posar aquests canals davant dels altres, precisament perquè són els de casa. A l'altra plana, la de l'Informe Semanal d'en Pere, s'hi posa el llançat de les pel·lícules que podrem veure durant el dia i a la nit per televisió. Resulta que el dissabte es projecten moltes pel·lícules i per tant el requadre ocupa molt d'espai. I, com que les planes no s'estiren ni s'arronsen, cal resumir molt la programació i en queden coses a fora. A mi també em passa com a en Pere, però a l'inrevés. Quan llegeixo El País ja sé que la programació de les televisions catalanes amb prou feina es veu i, per descomptat, no hi trobareu mai cap destacat sobre programes catalans. Ja ho sé i no me'n faig mala sang. Per a això tinc El Punt, que en aquest i altres punts em dóna el que els altres m'escatimen. Amb tot, Pere, reconec que Informe Semanal és molt bon programa i insto els responsables de la programació a fer un esforç per posar-hi almenys l'enunciat dels temes.
Benavent no és Balaguer
L'Albert Dalmau, de Calonge, ens fa veure un error d'aquells que no haurien de sortir mai però que surten. El dilluns 18 de gener va sortir una crònica d'esports a El 9, que l'Albert va llegir per avançat a l'edició digital. «L'Europa s'oblida de guanyar i només aconsegueix un punt contra el Benavent (2-2)», diu el títol. Resulta, però, que l'equip que jugava al camp de l'Europa era el Balaguer. I si no n'hi havia prou amb el canvi de nom, quan es donen els autors dels gols es repeteixen l'1-1 dues vegades, tot i que els autors dels gols són els correctes. Albert, m'agrada que no ens en deixeu passar cap i aquí t'haig de donar la raó sense cap mena de justificació. El redactor va picar en l'arxiu Benavent en comptes de Balaguer? És possible. On tenia el cap quan va posar els autors del gol? Fins i tot et diré més, a l'edició de paper de Barcelona es va corregir l'error del nom i va sortir correcte i, en canvi, també van sortir malament els autors dels gols. En fi, el joc dels disbarats. El que es veu ben clar és que no es pot perdre mai la concentració. Els que ens agrada el futbol ens hem desesperat moltes vegades quan per culpa d'un moment de desconcentració un defensa ha badat i fan un gol. O que per un moment de manca de concentració es deixa de fer un gol. El mateix passa amb els periodistes. I per això és tan important que els lectors no en perdonin ni una. De justificacions sempre se'n poden trobar, som humans. Però el lector també té dret a no deixar-ne passar cap.
Cal tacte amb les persones
La Mercè Clavaguera, de Bàscara, a l'Alt Empordà, m'envia una carta curta, però ben significativa. Em diu: «Trobo de molt mal gust que en la portada del diari d'avui (divendres, 22) hi hagi la següent notícia: ‘Ataquen una vella a casa'..., etcètera. Ho sento, però la paraula vella, que està clar que existeix, sembla dita en un to despectiu com si d'un drap brut es tractés. Podien haver dit: una anciana, una àvia, una dona gran, en fi, de moltíssimes maneres i amb una mica més de respecte.»
Mercè, acceptada al cent per cent la queixa. La veritat és que costa molt poc ésser delicats i en aquest cas –no m'atreviria a dir que hi hagués una manca de respecte intencionat– era ben fàcil posar-hi qualsevol dels noms que tu mateixa suggereixes. Abans, certament, la paraula vell era habitual i no es parlava ni de tercera edat ni d'altres sinònims, però avui tot ha canviat i quan es mor una persona als 90 anys es diu que era força gran, mai vella. En l'edició de l'endemà, quan es va tornar a parlar del tema, la paraula vella va desaparèixer. Vol dir que el periodista se'n va adonar. Amb tot, gràcies, Mercè.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.