En Joan Domínguez, un amic de l'època dels escoltes de la nostra joventut a la parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona, em va enviar dies enrere un llarg escrit que inclou un estudi dels sous que es paguen en el món polític i del que es podria estalviar. Deixeu-me dir d'entrada que és un estudi que només ens podem creure quatre il·luminats, aquells que vam somiar un món ideal, que ha desaparegut per art d'encantament. L'estudi parla de «sous ètics», tenint en compte que sempre s'havia dit que la política era un servei i, per tant, els que s'hi apuntaven ho feien per servir la comunitat. Tot això va ser cert en un determinat temps, però ara tot plegat s'ha professionalitzat i si no hi ha un bon sou no hi ha política, amb lloables excepcions, com passa sempre en la vida. Resumint els números de l'escrit en qüestió, si tots els polítics cobressin un sou ètic de 25.000 euros l'any, s'estalviarien 34.304.951 euros, gairebé uns sis mil milions de les antigues pessetes. Bé, no fem cas d'aquests números impossibles, però sí que potser a través del diari caldria insistir periòdicament a posar en relleu les disbauxes que es cometen, no solament en els sous de la política sinó també de la banca i altres societats. El diari crec que ha de ser bel·ligerant, ja que el lector de la feixa de baix no pot entendre que sempre hagi de pagar els plats trencats de les crisis i després surten milers de milions de pessetes per socórrer algun banc que travessa una situació delicada. I el més trist és que, tot i els sous més que suficients de molts polítics, encara surtin cada dos per tres estafes milionàries amb abusos del càrrec que s'ocupa. Des del diari hem d'ajudar a fer tornar el prestigi de la política al seu lloc, i això només serà possible si es posa de manifest la realitat del que passa en el dia a dia. Estic d'acord que, de la mateixa manera que enterrem el Carnestoltes, hem d'enterrar aquells somnis de joventut, de quan crèiem que ser polític volia dir ser un il·luminat servidor de la societat. Però al que no podem renunciar és a una mínima seriositat i a un control estricte de tot el que pertany a aquesta mateixa societat.
El funcionament de la TDT
En Carles Malagrida, de Cassà de la Selva, m'envia un correu electrònic sobre una informació que va aparèixer en l'edició de Girona d'El Punt el dia 8 de febrer d'aquest any sobre la situació en aquell moment de la TDT a totes les comarques gironines. «Una informació com aquesta –diu en Carles–, cal que sigui ben assessorada i documentada: els lectors tenim dret a no ser enganyats, així com sona. I els redactors que han perpetrat l'article en qüestió no el tenen a confondre'ns.»
Anem a pams. El títol de l'article publicat en l'edició gironina deia: «Divuit pobles gironins només podran veure la TDT si instal·len parabòliques». I en un subtítol es deia: «En alguns dels municipis afectats les zones fosques es limiten a algunes urbanitzacions». Hem parlat del tema amb els responsables del diari i hem estudiat les informacions que es donaven amb tota mena de detalls i amb gràfics. En primer lloc hem de dir que la informació procedia de la secretaria de Telecomunicacions, que remetia a la web http://www.catalunyaconnecta.cat i també a una altra dels instal·ladors d'antenes. Un cop repassades les webs, haig de dir a en Carles que és impossible treure'n l'aigua clara. Aquí sí que podríem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que cada casa és un món, perquè tots hem pogut constatar que en un lloc i un moment determinat un veí d'un poble veu la televisió perfectament i un altre que és a 200 metres no veu res o ho veu malament. Parlant amb en Carles Malagrida per telèfon, em deia: «He parlat amb amics de Sant Feliu de Guíxols –que aquí es posa entre els municipis on caldrà el sistema de TDT amb satèl·lit– i em diuen que veuen perfectament la televisió digital, i no ara sinó des de fa un parell d'anys.» M'he llegit detalladament i més d'una vegada la informació que apareix al diari, i haig de dir, des del meu punt de vista i intentant ser objectiu, que la periodista Mar Vicente, que és la que va escriure els textos als quals fem referència, va fer un treball molt seriós, i segur que hi va haver de dedicar moltes hores, al final per no treure'n del tot l'aigua clar. I precisament el bon fer periodístic és deixar ben clar que no hi ha res de clar. I ho diu amb tota sinceritat. Sense anar gaire més lluny, fa uns mesos al meu pis de Girona havia de posar l'analògica perquè la digital em fallava. Vaig parlar amb els veïns de la mateixa escala i em van assegurar que ells veien perfectament tots els canals amb digital. Vaig deixar passar el temps i ara ho veig tot sense cap mena d'interferències. Aquest món de les ones és molt complicat, i s'ha d'estudiar cada cas per resoldre els problemes que puguin sorgir. Per això he de dir a en Carles Malagrida –al qual agraeixo els elogis que fa a la feina dels periodistes– que té una part de raó quan interpreta que la informació no és exacta al cent per cent, però també li vull dir que torni a llegir-la si la té a mà, i veurà que la periodista ja deixava veure clarament que no es tractava de matemàtica pura. Amb tot, gràcies per la seva carta i confio que continuï molts anys sent fidel subscriptor del nostre diari, arrelat a casa nostra i amb afany de millorar cada dia.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.