Ja fa moltes quinzenes que mantinc un contacte puntual amb els lectors d'El Punt. La veritat és que no hauria pensat mai que aquesta tasca de defensor del lector em podria donar tantes satisfaccions. I per un motiu, bàsicament, que no és cap altre que posar el meu gra de sorra en el gran treball col·lectiu de fer un diari cada dia millor. Sempre he pensat que El Punt no és una empresa –tot i que també ho és–, sinó més aviat una idea. A vegades em preocupa una mica que lectors que professen la seva fidelitat al projecte del nostre diari s'enfadin per algun problema concret i facin judicis de valor exagerats i sense fonament. D'equivocacions, el diari en comet moltes; surten errors, que sempre s'han reconegut, i hi ha molt a millorar. Però deixeu-me dir amb energia que mai no he trobat que hi hagi falta de voluntat, relaxació o menfotisme. Els responsables del diari, com tots els seus treballadors, són éssers humans que tenen moments dolents i dies negatius. Però hi veig en general la mateixa il·lusió que l'any 1979 ens va portar a treure al carrer un producte que fos fidel al país.
Tot aquest preàmbul me l'ha inspirat un correu electrònic que he rebut de Salvador Martí, de Reus, que va recórrer a l'atenció al client i no se'l va atendre, segons ell, com corresponia. Concretament, es queixava que havia desaparegut de la llista de cotitzacions una empresa, Zeltia. I tenia tota la raó. Deixeu-me explicar com funciona aquest apartat d'atenció al client, perquè la gent sàpiga que el pot utilitzar quan li convingui. Totes les trucades i correus que es dirigeixen a aquesta secció són recollits en una central pròpia, i des d'allí les comunicacions es reparteixen als departaments corresponents del diari perquè les resolguin. Parlant del cas concret d'en Salvador, és cert que no se li va respondre la queixa, segons em diuen de la direcció del diari, senzillament perquè la comunicació es va traspaperar, cosa que no hauria de passar però passa en les millors famílies. Quan, més tard del que hauria estat desitjable, se'l va atendre, se li va explicar la causa de la desaparició de l'empresa Zeltia de la llista de cotitzacions. Un altre error, informàtic, aquest cop de l'empresa especialitzada que proporciona al diari les informacions econòmiques. S'ha posat fil a l'agulla i m'asseguren que e procurarà que no torni a passar. En Salvador fa dues queixes més: una, que el mínim per participar en l'ampliació de capital sigui de 1.000 euros, i l'altra, la poca oferta que hi ha en el club del subscriptor per a les comarques del Baix Camp i el Tarragonès. Pel que fa a les accions, els tècnics van decidir que calia fixar una quantitat assequible, però que no era convenient fer gaire escampadissa, i pel que fa al club del subscriptor, m'asseguren que es fa tant com es pot per oferir el màxim de serveis, però que depèn del nombre de subscriptors que té el diari en un lloc concret. Amb tot, la proposta es té en compte, i s'anirà treballant per millorar. Salvador, gràcies pels teus escrits, i confio que anirem millorant si tots hi posem el nostre gra de sorra.
Televisió de Badalona
Maudili Prieto, periodista de Badalona, m'envia un correu electrònic que puc col·locar en el piló dels que s'enfaden de veritat quan escriuen. Sincerament, Maudili, m'agraden les discrepàncies, desitjo i demano que la gent no es quedi res al pap i que qualsevol informació o opinió que no agradi es digui; per això i per a res més estic aquí. Però m'hi sobren, ho haig de dir, judicis de valor de les persones. Concretament, el lector es refereix a un article que va sortir a la contraportada de l'edició del Barcelonès Nord el dia 17 de febrer passat, que es titulava «La dècada de la consolidació». En l'article, l'autor, Andreu Mas, fa un repàs del que directament va conèixer i viure de la història de la televisió local de Badalona, i fa diversos apunts i valoracions sobre altres parts de la història posterior de l'emissora local. En Maudili es queixa que no es parla d'ell en l'escrit. L'Andreu diu obertament: «Si no faig cap menció de la presència de l'autor de la queixa en una etapa concreta de l'esdevenir televisiu local és perquè no la vaig trobar rellevant per al meu relat, sense ànim de desmerèixer la tasca de cap dels professionals que han format part d'aquell ens en les seves diverses etapes.» Segons Maudili Prieto, el pas de privada a pública de la televisió local va ser un espoli; segons Andreu Mas, l'Ajuntament va decidir rescatar l'emissora pels problemes insalvables que tenien els propietaris. Aquí entrem en el món de les opinions, un món meravellós que ens pot portar algun dia fins i tot a treure'n l'entrellat.
Encara que l'experiència ens diu que mai no és tot blanc o negre, el que m'hi sobren són els judicis, ja ho he dit. Per exemple, diu: «És clar, ell ha de seguir els xais de la casa municipal. Jo no tinc hipoteques amb ningú.» Mas li contesta per escrit: «Pel que fa a les hipoteques que jo pugui tenir, reconec les bancàries, i no en sé de cap més, com demostra la meva trajectòria professional en aquest diari.» El dia que tots siguem capaços d'expressar opinions i deixar al calaix els judicis subjectius i pejoratius, haurem fet un pas endavant per a un món més plural. Jo encara no hi renuncio.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.