Jordi Galofré, de Galliners, al Pla de l'Estany, després de reconèixer que el llibre Els noms de la guerra és excel·lent i molt ben presentat –«un testimoni colpidor d'un episodi clau de la nostra història més recent»–, protesta «pel fet que el Pla de l'Estany hi és ignorat i les dades de les poblacions d'aquesta comarca es presenten com a integrants del Gironès». N'hem parlat amb els responsables del llibre, que justifiquen el perquè de la seva opció i reconeixen que «senzillament s'ha triat un criteri, amb el qual es pot estar d'acord o no, però no es pot parlar de cap error i encara menys de voler ignorar la comarca del Pla de l'Estany».
Com que els responsables del llibre m'han donat per escrit el seu punt de vista, crec que val la pena transcriure'l textualment: «Tots els llistats de víctimes utilitzats en el llibre, corresponents als estudis dels historiadors Joan Villarroya, Josep M. Solé i Sabaté i Jordi Oliva, estaven fets efectivament sobre la base de la divisió territorial del 36 –el país era distribuït per regions i per comarques– i es va decidir mantenir el treball tal com ells l'havien realitzat. Però no pas per la mandra d'actualitzar-los a la divisió administrativa actual, sinó perquè estaven fets sota aquest criteri historiogràfic justament perquè era la divisió territorial de l'època i ha estat la metodologia que aquests, i molts altres historiadors, han aplicat en l'estudi d'aquell període. Senzillament era la divisió de l'època i conscientment es volia mantenir. És cert que no era complicat agrupar les dades de les poblacions del Pla de l'Estany, però si haguéssim triat aquest camí, creu el senyor Galofré que llavors hauria estat necessari mantenir els municipis existents el 2009, o els del 1936 com hem fet? No sembla coherent incloure-hi la comarca del Pla de l'Estany però mantenir els municipis del 36, quan existien els de Sant Andreu del Terri –per citar-ne un del Pla de l'Estany–, Bassegoda, Begudà, Santa Eugènia de Ter, Palau-sacosta, la Parròquia de Ripoll o tants d'altres, que eren els pobles on vivien les víctimes. És cert que les morts corresponents a la repressió franquista es van produir a partir del 39, quan existia una província única, però senzillament per coherència en el conjunt del treball publicat i per respecte al mateix país es va mantenir el criteri d'unitat metodològica.» I acaben els autors: «En tot cas, volem dir al senyor Galofré que la base de dades que s'ha creat amb tota aquesta informació és molt més complexa i hi ha afegida també tota la informació relativa a l'actual divisió administrativa –cosa que més que facilitar va complicar justament la recopilació de les dades– i esperem que aviat pugui ser consultada al web d'El Punt.»
Em sembla que no hi haig d'afegir res més. És un llibre històric i els seus autors han seguit uns criteris que a mi personalment, que no sóc historiador, ho haig de reconèixer, em sembla que són correctes, tot i que discutibles, com ells també reconeixen. El que sí que vull afegir-hi és que m'he empassat el llibre de cap a cap, i la veritat és que és un treball exhaustiu i d'una gran sensibilitat. Per als que no són de les comarques gironines, els diré que aquest llibre ha sortit fa poc, editat pel Grup El Punt, i que conté la relació de víctimes de les comarques gironines i el testimoni de l'última generació que va viure la Guerra Civil. Com es diu vulgarment, l'èxit ha sorprès la mateixa empresa, i en pocs dies se n'han venut prop de dos mil. Amb tot, gràcies a Jordi Galofré pel seu interès i per haver ajudat a aclarir les coses.
«Sagarra», i no «Segarra»
Pere Garcia, de Girona, que havia estat crític de teatre durant un llarg temps a El Punt, m'envia un correu electrònic en el qual fa referència a l'entrevista feta per Salvador Garcia-Arbós a Modest Prats a la revista Presència del diumenge 19 d'abril i a l'article «La fi del catalanisme», de Josep Gifreu. En tots dos casos surt escrit com a Segarra, amb e com a primera vocal, referint-se a l'autor de L'Hostal de la Glòria o La ferida lluminosa, quan el nom correcte és «Sagarra», amb a. Ens diu en Pere: «Segurament –tenint en compte les qüestions que li plantegen els lectors–, el comentari que li faig tot seguit pot anar a parar a l'apartat ‘collonades', però a mi em fa mal d'ulls i crec que, per aconseguir un diari millor, si pogués ser s'haurien d'evitar.» En Pere, que coneix bé el món del diari, es pregunta de qui deu ser la culpa d'un error com aquest –«en més d'una ocasió he llegit o escoltat el fill de l'escriptor queixar-se d'aquest desconeixement o d'aquesta deixadesa a l'hora d'escriure el seu cognom»–. Pere, ja saps que la culpa sempre és negra i, per tant, no hem de buscar tant d'on ve l'error, sinó que el que cal és no equivocar-se. Gràcies, per tant, per aquesta precisió, i demano a qui correspongui que en prengui bona nota per quan torni a sortir el nom d'un personatge de primera magnitud com és Josep Maria de Sagarra.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.