Vaig quedar garratibada i indignada en llegir a la premsa les idees d'una dona que es proclama “restauradora” i “educadora de la taula”. Aquesta senyora es permet afirmar que hauria de ser obligatori que tots els nens i nenes assistissin a una matança del porc, insigne tradició nostrada. Segons ella, és una activitat molt educativa i que transmet molts valors (?), i els seus fills es deleixen amb l'escorxament de l'animal.

Em pregunto quins valors pot assumir la mainada quan veu com es degolla una pobra bèstia, entre grinyols esgarrifosos i vans intents de fugir del turment que precedeix la seva fi. Personalment, vaig assistir a l'inici d'una matança i vaig haver d'abandonar l'indret perquè no ho podia suportar. L'animal patia, sens dubte, i altres animals qualificats de racionals fruïen amb la sangonosa cerimònia.

Entenc que cal sacrificar els animals per menjar-se'ls –encara que conec qui s'alimenta perfectament sense provar cap mena de carn–, però s'han d'emprar sempre els mitjans més civilitzats i cal evitar fer de la seva mort una divertida festa popular.

Malauradament, massa sovint els humans han demostrat –i encara demostren– una manca absoluta de sensibilitat envers aquells éssers que estan al seu abast i no poden defensar-se.

Tant de bo que s'acabin totes les festes populars que, amb l'excusa de la tradició, vessen una crueltat i un incivisme injustificables.