Pere Vila, de Vic, m'envia un correu electrònic en què mostra la seva disconformitat amb la publicació d'una notícia d'un judici a una persona acusada d'exhibicionisme donant-ne el nom, cognoms i lloc de treball. Em diu: «Em sembla bé que els diaris informin, però ha pensat en el mal que pot fer publicar les dades personals d'una persona si aquesta és innocent? Per què en altres ocasions publiquen només les inicials?» Veritablement, Pere, toques un tema que ens ha d'obligar a reflexionar molt a fons. Juguem amb dos drets bàsics de l'ésser humà, per una banda ser informat i per l'altra que es respecti el dret a la presumpció d'innocència de la persona fins que no hi hagi sentència ferma. El problema rau a trobar l'equilibri entre ambdós drets. D'entrada haig de dir que crec que el diari en aquesta informació concreta hauria d'haver estat més discret i així ho he fet arribar a la direcció. És un d'aquells casos en què segurament no cal ni donar les dades personals simplement perquè no fan falta. M'he adonat que d'un temps ençà cada vegada més en el diari s'obvien les dades personals si no són estrictament necessàries per entendre la notícia. A més, amb la llei de protecció de dades caldrà cada vegada filar més prim en aquest tema, tot i que tampoc no podem oblidar que des del moment que una persona és acusada judicialment les seves dades són públiques. «Li desitjo que no li passi mai, però ben segur que no li agradaria que sortissin publicades en un diari les seves dades sobre una acusació falsa i el mal sobretot psíquic que li pot ocasionar», em diu en Pere Vila. Totalment d'acord, i demano formalment als periodistes que analitzin cada notícia d'aquesta mena i que procurin evitar mals irreparables. Per cert, aquesta carta d'en Pere Vila es va publicar aquesta setmana al diari. M'ha semblat bé, encara que només sigui perquè els lectors vegin que no hi ha mala fe i que el problema ens preocupa. Sabrem trobar l'equilibri? No ho sé, però demano ferventment a qui correspongui que s'intenti.
La pedra de Mollet
Mercè Solé, d'Independents per Mollet, m'envia un correu sobre la notícia que El Punt va publicar en l'edició digital de la trobada d'un menhir descobert a l'espai on s'hi construeix un aparcament subterrani de pagament. Segons la comunicant, està molt bé que el diari donés la notícia, però lamenta que no es parlés de la campanya que es va fer amb el nom de Salvem el Pla de les Pruneres com a aparcament gratuït. N'he parlat amb la direcció del diari i em diuen que al Vallès Oriental el diari no té edició pròpia en paper i, de moment, no hi té cap equip de periodistes. Amb l'edició digital, El Punt vol ampliar al màxim la informació de tots els municipis de Catalunya, ja que no hi ha problema d'espai. Amb tot, no serà fàcil disposar de la màxima informació de cada lloc. Certament que es tira mà de les agències de notícies i també de les oficines de premsa. Però permeteu-me que faci una crida a persones, grups socials i polítics i responsables de campanyes, perquè ens facin arribar el màxim d'informacions que ens puguin ser útils per mantenir informats els nostres lectors, ja sigui a través del diari en paper o del digital. Algú pensarà que si no arribem a tot arreu el que s'ha de fer és augmentar el nombre de periodistes. I jo també ho penso, però la situació és la que és i no m'estic de recordar una vegada més que els diaris estan patint molt més que altres sectors amb la crisi. Cal trobar, doncs, la manera de donar la màxima informació, però sense estirar més el braç que la màniga.
La festa de la Canya
Àngels Mauné, que fa pocs dies ja em va enviar un correu, me n'envia un altre en què es queixa que a l'apartat de festes del Punt de Festa no hi surt la festa major de la Canya. Em diu: «Com a canyenca de naixement i de sentiment, em sap greu que al Punt de Festa –ja no pretenc que en l'edició normal hi surti– no es faci esment de la nostra festa major.» Ho comprovo i li haig de donar tota la raó, no surt la festa major de la Canya, i puc dir que va ser ben lluïda perquè hi vaig ser i, fins i tot, enguany s'hi va fer pregó per primera vegada, que va anar a càrrec de Joan Tubert, qui va ser curiosament el fundador de la parròquia de la Canya. Parlant-ne amb els responsables de la publicació, em diuen que hi va haver un error i pensaven que es feia quinze dies més tard. Esperem que la tornin al seu lloc i l'any vinent almenys hi surti anunciada.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.