Diumenge a la nit vam assabentar-nos, un cop més, que centenars de milers de veus de companys bascos tornarien a ser segellades, que bona part de la societat d'Euskal Herria romandria sense dret a vot i sense poder treballar per dur a terme les seves propostes. Bildu està format per un grup de persones amb empenta i il·lusió que s'esforça des de fa anys per millorar, segons el seu parer, la situació política, social i econòmica d'Euskal Herria. Són gent que s'estima el país i, en bona part, han deixat salut, diners i molt de temps per poder arribar a acords i caminar junts per assolir la independència i el socialisme. Que no en tenim nosaltres, de partits que presenten aquests mateixos reptes en el seu programa? On rau, doncs, la diferència?

Bildu és una nosa per a alguns partits perquè trontollaria el pacte PSE-PP i perquè molts ajuntaments podrien fugir del control dels seus usurpadors per tornar el govern a les persones triades per la ciutadania. Bildu no només són unes llistes, és la voluntat d'un poble que no es rendirà. I el govern espanyol (l'actual i, segurament, el proper) ho sap. Té por. I, com que no tenen la raó i no la poden defensar, els arraconen i els intenten volatilitzar tancant-los en presons, apartant-los de les institucions, fent-los boicot mediàtic...

Nosaltres i els nostres partits que aposten per la llibertat i la democràcia ens ho podem mirar i ens en podem lamentar, però també podem actuar i ho podem denunciar. Que ningú oblidi el poema de Martin Niemöller, Quan els nazis van venir a buscar els comunistes...