Un diari per a infants i joves

Reconec que m'he endut una sorpresa. Llegeixo un correu electrònic i quan arribo a la signatura em trobo que me l'envia el meu noi, que viu a Friburg, a Alemanya. Carai!, em vaig dir. El meu fill fa propostes al defensor del lector. Perfecte. «Al Badische Zeitung, el diari de referència a la regió de Baden –escriu en Jordi–, inclou sovint, al marge de les notícies més rellevants, un petit destacat on apareix un dibuix d'una cara còmica amb un llapis a l'orella (és la imatge del jove periodista). En aquest destacat s'explica de manera absolutament senzilla i planera la notícia a què es refereix amb la finalitat que els més joves puguin entendre-la.» M'ha agafat de sorpresa. En un moment en què ens trobem confusos sense saber ben bé cap a on va la premsa –diari de paper, diari digital–, en un lloc concret d'Alemanya han optat per ajudar els més joves a llegir i entendre les notícies. Diu en Jordi: «La veritat és que una eina així facilita l'aproximació de les persones no tan formades (per la raó que sigui) a la informació i a les eines de comunicació de primer nivell de la societat.» N'hem parlat una bona estona amb Emili Gispert, director del diari. Hem reflexionat en veu alta i li he dit que em sembla que estem davant d'una idea per estudiar. Cal reconèixer, i en Jordi ho sap perquè fa anys i panys que llegeix El Punt, que des del primer dia s'ha intentat que el diari fos assequible pel que fa al llenguatge, sense caure mai en la vulgaritat, però potser sí que hauríem de pensar en els possibles lectors més joves, que el dia de demà poden ser els que necessitin el diari com el menjar de cada dia, que és el que ens passa als que som lectors empedreïts. Hi ha qui vaticina la mort del diari en paper a mitjà termini, com jo vaig vaticinar la mort de la ràdio quan va sortir la televisió i em vaig equivocar, i altres que creuen que el diari de paper té llarga vida. És difícil saber què passarà demà passat, però em sembla que tampoc no cal tirar la tovallola abans d'hora i per això demano als responsables d'El Punt que espremin el cervell per trobar nous camins. Si se'n troben molts potser algun serà útil. «Els avantatges –diu en Jordi–, no només són socials sinó també comercials. Us imagineu que els comercials d'El Punt puguin anar a botigues de joguines, a acadèmies, escoles privades, etcètera, dient: voleu posar publicitat al diari més jove de Catalunya?» Gràcies, Jordi, per explicar-nos la teva experiència. Estic segur que s'estudiarà la possibilitat.

Més sobre els canvis

Germà Seró, de Premià de Mar, no acaba d'estar d'acord amb els canvis que es van fer al diari en Apunts i Comunicació. Sobretot li sap greu que s'hagin reduït les vinyetes de les 6 diferències. I també que hi hagi poc espai per a les cartes. Totes les opinions són vàlides, Germà, però hi ha el que hi ha. Les vinyetes són més petites, certament, però es poden llegir. I pel que fa a les cartes, em diuen que amb el sistema de descentralització en les diverses edicions al cap de l'any se'n publiquen més de quatre mil. No sé si són totes, però Déu n'hi do. I, per descomptat, amb l'edició digital molts d'aquests problemes es resoldran. Potser sí que no haurem de matar ni el digital ni el paper, sinó complementar les dues edicions. Pot ser un camí. Temps al temps.