Dies enrere, l'edició gironina d'El Punt va publicar la notícia trista de la mort violenta d'un noi del Pla de l'Estany. Les reaccions dels lectors no es van fer esperar i no m'estranya. Haig de dir sincerament que el primer sorprès, quan vaig llegir la informació, vaig ser jo. Es posava el nom, el poble on vivia i tota mena de detalls.

De com tractar el tema del suïcidi se n'ha parlat a bastament al diari, s'hi ha reflexionat i també es vol tenir en compte el Codi Deontològic dels periodistes. Què va passar, doncs? Segons els responsables del diari, i per dir-ho sense embuts, hi va haver excés de zel i manca de sensibilitat. Ells mateixos m'expliquen que les normes són clares, en casos de suïcidi, el millor és ni parlar-ne a no ser que es tracti de personatges importants, que són públics i sobre els quals el lector ha de saber què va passar, o bé que els fets tinguin una transcendència pública. I si el cas de què parlem és notícia, no s'hauria d'haver publicat cap detall que contribuís a identificar la víctima. Aquesta és, almenys, la meva opinió. Però en aquest cas hi va haver encara un plus d'error; es va fer referència a un fet semblant que va passar el 2006 en un poble proper, Cornellà del Terri, fet, per altra banda, que ni tan sols havia sortit al diari.

L'alcalde de Cornellà del Terri, a la mateixa comarca del Pla de l'Estany, m'envia un escrit, que agraeixo, en què manifesta la seva protesta sobre com es va tractar la mort del noi de Palol de Revardit. «Entenem –em diu– que s'han d'explicar les notícies quan es produeixen, però respectant les famílies i els seus sentiments. Ara bé, després d'explicar un fet tan tràgic ens sembla sobrer fer el paral·lelisme en un altre fet passat fa tres anys. Aquest ja no era actualitat i prou difícil ha de ser superar-ho perquè a sobre ho recordin des de la premsa. Ho considerem una falta molt greu de sensibilitat envers aquesta família, tenint en compte que estem en una població petita on ens coneixem el suficient per saber de qui s'està parlant.»

Per altra banda, la germana del noi mort fa tres anys a Cornellà del Terri m'envia també un correu en què diu: «Expressem la nostra disconformitat arran de la publicació i esment dels fets exposats en aquesta notícia, ja que no van succeir tal i com la periodista escriu i en cap moment la redacció d'aquest diari no s'ha posat en contacte amb la família per contrastar aquesta informació.»

Les dues comunicacions que m'han arribat les signo totalment com a defensor del lector i estic segur que la direcció del diari també hi estarà d'acord. Doncs, per què es va publicar com es va publicar? L'única explicació que hi veig és un excés de zel i que no es va valorar bé si els elements de la notícia tenien prou interès per passar per damunt dels efectes sentimentals, molt importants en moments així. La notícia es va donar malament perquè no s'havia de dir res que pogués identificar el nen. I encara menys calia fer referència a un fet que ni tan sols es va publicar en el seu moment.

Només em queda fer unes reflexions sobre el tema. No sempre és fàcil trobar el punt just quan es tracta de notícies que poden afectar els sentiments de les persones, com és el cas de successos. Quantes vegades s'ha hagut de mirar amb lupa fotos que arriben a la redacció i que poden tenir un gran valor periodístic, però que poden fer molt de mal a un sector de la societat. I m'atreviria a dir que El Punt és molt sensible en aquests temes. Sense anar més lluny, al diari d'ahir es parla d'un judici a un noi de l'Escala acusat de violar el germà i en cap moment no es donen noms ni domicilis ni procedència dels afectats. Aquest és el criteri que s'ha de seguir i que el diari habitualment segueix. S'ha comès un error i tots ho lamentem. Totes les notícies s'han d'examinar atentament, però n'hi ha algunes que s'han d'analitzar tres vegades. Si s'hagués fet no hauríem ara de lamentar-ho. Només ens cal esperar que no hàgim de lamentar fets semblants cap més vegada.