L'Albert Ferrando, de Reus, m'envia un correu electrònic en el qual toca un tema que sempre ha preocupat els periodistes més sensibilitzats i les empreses que tenen clar que han de fer un servei social, que per desgràcia no són totes. L'escrit arriba com una resposta a una carta que va escriure Jordi Oriola i que va aparèixer a les edicions de Barcelona i Camp de Tarragona/Terres de l'Ebre el dia 19 del mes passat, en la qual afirma que «caldria sotmetre la informació als interessos de la gent, habilitant algun mitjà de participació dels ciutadans i no a través dels periodistes que formen part del problema de la banalització de la comunicació». Anem a pams. De periodistes, com en qualsevol altra professió, n'hi ha de tota mena, de purs i de menys purs, i fins i tot acceptem que n'hi ha de corruptes. I podríem dir el mateix dels mitjans. Hi ha mitjans que intenten obrir un ventall d'informacions que ajudin el lector a prendre posicions. N'hi ha d'altres, i podríem dir noms, que manipulen de manera descarada la informació per als seus interessos econòmics i polítics.

Fet aquest preàmbul, voldria contestar la pregunta ben concreta que formula l'Albert al final de la seva carta: «Com podem o com pot El Punt o qualsevol diari habilitar algun mitjà de participació dels ciutadans? És una qüestió complicada.»

Fent història, deixeu-me dir que El Punt va néixer amb voluntat de servei a la comunitat. Els propietaris –petits propietaris, certament, que vam acabar els diners en quatre dies– eren un grup d'accionistes i un altre, més nombrós, de cooperativistes –Cooperativa Papyrus– que van posar-hi en aquell moment 25.000 pessetes cadascun, gent de base que volia un altre tipus d'informació. Però d'il·lusió no es viu, i el diari se n'anava a l'aigua si no hi havia algú que hi posés capital, i aquest algú, per sort, va sortir. I hem de reconèixer que, malgrat que Joan Bosch –diem les coses pel seu nom– té majoria absoluta en el consell d'administració, des del primer dia va voler fer un diari obert, que respectés els quatre principis bàsics que consten en la capçalera: independent, català, comarcal i democràtic.

Quins mecanismes s'han habilitat per tal que gent forana a la propietat i a la direcció del diari tinguessin una participació activa en el producte? Fa anys i panys que funciona el consell editorial. Primer es reunia cada quinze dies i n'hi havia un per a cada edició del diari. Fa gairebé tres anys es va considerar que aquest consell s'hauria d'ampliar per tal que hi participés més gent, aprofitant els mitjans que la informàtica ens proporciona. I així, en aquests moments, són poc més de cent les dones i homes d'arreu de Catalunya que tenen relació directa i diària amb El Punt gràcies a una plana web. Qualsevol queixa, qualsevol suggeriment, qualsevol opinió arriba immediatament a la direcció del diari i és estudiada per la mateixa direcció i el consell de redacció. Cada mes es reuneix una comissió permanent d'aquest consell per tractar dels grans temes del diari i les qüestions més puntuals.

Un altre mitjà de participació dels lectors i dels ciutadans és El Lector Escriu, una secció a la qual sempre s'ha donat molta importància. S'estudia carta per carta, i sempre que no es consideri que va contra els principis ètics es publica.

I, finalment, hi ha aquest defensor del lector, que intenta ser al màxim d'objectiu i procura que qualsevol queixa arribi a les altes esferes. Puc afirmar, amb tota sinceritat, que la meva opinió sempre s'ha tingut en compte, encara que alguna vegada no agradi gaire. Potser em direu que ho pinto tot molt bé. Crec que he estat molt objectiu sobre el que hi ha. Es podria fer més? Segur que sí, i qualsevol idea nova serà ben rebuda i estudiada. Faig una afirmació contundent: l'únic interès del diari és fer un servei al país. I em sembla que s'ha pogut demostrar en el dia a dia.