Oriol López Villena, de les comarques barcelonines, lector d'El Punt digital i del paper el cap de setmana, em diu textualment: «Trobo que al periodisme català li falta valentia a l'hora d'afrontar les entrevistes a polítics (amb i sense càrrec). Crec que el periodisme local és el futur (la informació internacional la trobem a la font de la notícia per internet) i que ser la veu del poble i explicar al ciutadà la veritat ha de ser sempre l'objectiu d'un mitjà que es consideri independent. Entrevistes com les que he llegit a alcaldes de diversos pobles em semblen més una finestra perquè el polític s'expliqui que no pas un autèntic exercici de «fiscalització (en el bon sentit de la paraula) que hauria de ser».

Estic d'acord amb l'Oriol que la premsa local i comarcal té un gran futur, tot i les dificultats que passa per l'escassa tirada d'exemplars, ja que les despeses generals són gairebé les mateixes. També estic d'acord que el periodisme ha de ser sempre agressiu, en el bon sentit de la paraula. Els que vam viure els diaris de flors i violes del franquisme encara ho tenim més clar. Són fluixes, les entrevistes, en general, que el diari fa a polítics? Un bon toc d'atenció del lector als periodistes de la casa. És veritat que sempre és més fàcil deixar que el polític expliqui les seves meravelles que no pas anar a cercar temes conflictius. I no hi ha cap polític que no hagi tingut problemes, i a vegades molt durs. Oriol, no m'atreveixo a dir si les entrevistes són fluixes –ho sento–, ja que caldria fer un estudi seriós de cada personatge. Però em dóna peu a fer una crida als professionals per tal que es posin les piles i no les desconnectin. Si parlem dels alcaldes, certament la gent vol saber la veritat de tot, i ha de ser el mateix alcalde el que doni respostes a temes que moltes vegades corren pel poble i necessiten resposta. Amagar el cap sota l'ala no és mai una bona solució. Confio que els entrevistats i els entrevistadors ho tindran en compte, i que l'Oriol, com la resta de lectors, no hagi de tenir la sensació que anem pel camí fàcil.

I com que el defensor, com qualsevol altre ésser humà, se'n va de vacances, deixeu-me fer net de cartes, i demano als lectors que vagin escrivint, que al setembre ens tornarem a comunicar i lluitarem per fer el millor diari del món.

L'Àngels Subirana, de Barcelona, creu que Miquel Pairolí es va passar en la seva opinió sobre els prínceps de Girona, quan van venir a engegar la seva fundació. I també pensa que Jordi Camps no té raó quan jutja Samaranch «com si fos un aprofitat; gràcies a ell vàrem tenir uns jocs del 1992 i ha fet molt per l'esport català i espanyol». Bé, entrem en el terreny de les opinions i, per tant, discutibles. «Vostès estan anquilosats en el passat», ens diu. Això sí que no ho crec. La història és història, i tots tenim dret a fer-ne valoracions.

En Lluís Torrens, de Terrassa, ha trobat errors en els escacs de Presència. Ho he comentat amb Miquel Riera i accepta que en comptes d'un rei s'hi va posar un alfil. L'explicació, no pas justificació, és que l'error es va produir en passar els continguts que envia Jordi Escuder al programa editor de la revista. «Prometo que vetllarem més de prop perquè no passin més errors», em diu en Miquel. Acceptat.

I acabo amb un escrit de Vicenç Barney, que està indignat perquè a la platja de Santa Susanna, tocant a Pineda de Mar, hi havia nudistes, quan enlloc diu que es tracta d'una platja de nudistes. Vicenç, no s'hi faci mala sang. Potser fins i tot és bo, que la mainada es familiaritzi amb la naturalesa, persones incloses. Cal veure un sentit positiu en les coses. I m'atreviria a dir per experiència que fins i tot els fills li ho agrairan el dia de demà.

Bé, bones vacances per als que en fan i si Déu vol em tornareu a tenir amb vosaltres el mes de setembre. Bon estiu.