Cinc directius del diari Egunkaria es van asseure ahir a la banqueta de l'Audiencia Nacional acusats de pertinença a ETA després de gairebé set anys de procés des que, el febrer del 2003, el jutge Juan del Olmo ordenés la seva detenció i la clausura del diari, l'únic que es publicava totalment en llengua basca. Si es coneix mínimament la realitat basca, queda clar que el paper que jugava Egunkaria no tenia res a veure amb el terrorisme ni amb ETA i sí amb la voluntat d'explicar la realitat nacional del País Basc i tot el que feia referència al món polític i cultural basc. En uns moments complexos, amb majoria absoluta del PP d'Aznar al Congrés dels Diputats, es va voler barrejar tot: terrorisme, llengua i cultura, i la bola de neu va arrossegar un diari independent dels partits i plural que, exercint la llibertat d'expressió, explicava en llengua basca la seva visió del que passava al País Basc. Es va clausurar un diari en un estat de dret i es van empresonar els seus directius i fins i tot el seu director va denunciar haver estat objecte de tortura. Sectors ben diversos de la societat basca –i també de la catalana– van aixecar i aixequen la veu per denunciar el despropòsit que culmina ara amb aquest judici. Poques proves devia aportar la instrucció perquè la gens sospitosa fiscalia de l'Audiencia Nacional decidís no acusar ningú. El judici es fa només per l'acusació del col·lectiu ultradretà Dignidad y Justicia i de l'AVT, l'Associació de Víctimes del Terrorisme, tan lligada a aquell PP, i per l'encaparrament de la sala penal que va rebutjar l'arxivament del cas com demanava el fiscal. El judici s'allargarà fins l'any vinent i, si queda un polsim de lògica, només pot acabar, com demana el fiscal, amb l'absolució dels processats.