Falta una setmana perquè l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears faci públics els noms dels municipis candidats a ser la seu del magatzem de residus nuclears, i 10 dies perquè s'esgoti el termini de l'Estat per presentar candidatures. Els contraris al cementiri han pres posició al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre per ensenyar les urpes en l'esprint final, però, al marge d'això, el més important era veure quin poder de convocatòria tenien. Ahir al vespre, l'assemblea de Móra d'Ebre va ser encoratjadora des del punt de vista del moviment opositor. Fa dies que es respira bel·ligerància continguda en molts territoris catalans, però el cas és que la Ribera d'Ebre, on hi ha molta gent que viu dels dos reactors nuclears d'Ascó i que, a la pràctica, ja conviuen amb els residus, tenia penjat un interrogant sobre l'efecte de la hipotètica candidatura d'Ascó. Ahir va quedar clar que molts ciutadans no volen l'MTC i que encara tenen marge de maniobra; és a dir, de mobilització. Perquè el més discutible de tot plegat és fins a quin punt l'autonomia d'un municipi, o el consens implícit entre uns quants pobles al voltant de la central, ha de passar per sobre d'una resolució del Parlament de Catalunya i del sentiment majoritari dels municipis del Camp i l'Ebre, expressat a través de mocions de rebuig a l'MTC, quan no estem parlant precisament d'una fàbrica de galetes. Els residus ja són a Ascó, sí, però estem parlant d'un model, el de l'emmagatzematge centralitzat dels residus, que perdurarà en el temps molt, moltíssim més enllà d'un hipotètic tancament de les centrals actuals. La paella pel mànec i l'última paraula la té Ascó, o el municipi que faci un pas endavant, però a l'oposició inflexible adoptada per ERC i ICV caldrà afegir-hi encara la fermesa de la resposta popular.