Dilluns, el Gremi d'Empresaris de Cinema promou una tancada de cinemes contra la nova llei del cinema, que veuen com a mare de tots els mals futurs del seu sector. Segons el gremi, la llei representarà una llosa que s'afegirà a altres problemes del sector com ara la pirateria i els canvis d'hàbits en els espectadors, que ara disposen de sofisticats equips per veure les pel·lícules a casa seva.

Més que una pesada càrrega, el català és un impuls, un estímul més, una ampliació de l'oferta, i no una restricció, com de manera demagògica defensa el gremi. D'entrada, el doblatge activarà la feina dels actors, treballadors que al cap i a la fi formen part del mateix sector. Davant la disminució del nombre d'espectadors cal buscar nous al·licients i incentius, i el català n'és un.

Dilluns, el dia que ha triat el gremi per convocar la vaga i per celebrar el seu dia de futur negre, coincideix amb la lluentor de la celebració del premis Gaudí, que dóna l'Acadèmia Catalana de Cinema. Sembla que els empresaris vulguin enfosquir el dia de la gran festa del cinema català. Tota opinió és respectable, però aquesta estratègia sembla amagar una certa mala idea. La vaga podria celebrar-se també el dissabte o el diumenge, fet que representaria perdre's les recaptació més bona de la setmana. Si es creu en el que es reclama cal ser valent en les decisions, i no triar el dia més fluix de calaix i la jornada que el sector que ells diuen que representen premia les seves personalitats més destacades per fer una vaga que representa negar la realitat d'un poble.

Aquesta vaga, que afectarà unes 525 pantalles, no serà només en contra de la llei, també ho serà en contra del cinema.