Què ha canviat en pocs mesos perquè la fusió de Caixa Girona amb altres caixes catalanes que semblava, més que necessària, imprescindible hagi quedat en no res? El consell d'administració de Caixa Girona va decidir que no hi haurà fusió i per tant l'assemblea no haurà de ratificar, o no, la dissolució de la caixa gironina en Unnim, el nom de l'entitat resultant de la fusió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, que tirarà endavant com s'havia previst inicialment. El cert és que entre la societat gironina hi havia el caldo de cultiu necessari per a una decisió com aquesta. S'havien aixecat veus del món polític, econòmic i associatiu lamentant la desaparició d'una entitat el poder de decisió de la qual era a les comarques gironines i que durant anys havia tingut com a missió la potenciació del teixit industrial i comercial gironí. S'acceptava la fusió a contracor perquè tot i que es defensava la solidesa de Caixa Girona es donava per fet que econòmicament era la sortida més coherent a una crisi profunda que podia arrossegar empreses i també caixes i, no ens enganyem, perquè així ho havia decidit el Banc d'Espanya amb el suport de la Generalitat. Caixa Girona va esquivar la primera fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona perquè no li convenia, i ara, quan tot semblava dat i beneït, prefereix anar sola que no pas diluir-se en una entitat més gran. Els avantatges de la fusió, ben estudiats, no eren tants i tan importants per perdre el control d'una caixa petita però sòlida, segons expliquen els que fins fa poc ho defensaven. S'hauria agraït que els arguments favorables a la fusió haguessin estat clars i explícits; per tant serà bo que ara ho siguin els que l'han fet desaconsellable.