Les compareixences dels consellers d'Interior i Medi Ambient van posar punt i final ahir a la comissió parlamentària que investiga l'incendi d'Horta de Sant Joan. Han estat gairebé cinquanta hores de compareixences que han sotmès el conjunt del cos de bombers a un procés sumaríssim que ha generat més dolor i patiment, i que de poca cosa més ha servit que per conèixer amb detall com funciona un operatiu d'emergència. Però per saber tot això no calia crear una comissió parlamentària que per culpa de tots, polítics, mitjans i sindicats, ha esdevingut en molts moments un espectacle. L'objectiu d'aquesta comissió era depurar possibles responsabilitats polítiques, unes responsabilitats que els grups de l'oposició no han sabut determinar i, de fet, ni tan sols han demanat. Una altra cosa és que ho facin en el ple del Parlament que abordarà les conclusions i propostes de cada grup. Cada grup en la comissió ha fet el seu paper, però al final el missatge que ha arribat a l'opinió pública és que els bombers han estat els qui han pagat el preu més alt; primer, per haver perdut cinc companys i, després, per haver-se vist obligats a despullar-se i a exhibir el seu dolor públicament. En general, el nivell dels diputats que han intervingut en la comissió ha estat molt per sota del que els ciutadans esperen del Parlament del seu país. La intervenció, ahir, de Joan Saura, va donar un salt qualitatiu ja que, més enllà dels retrets, va oferir un pacte de país a tots els grups perquè les conclusions de la comissió serveixin d'eina per millorar el cos de bombers. Saura va anar a la comissió amb els deures fets i va demostrar que quan vol o quan pot sap estar a l'altura de les circumstàncies.