El pla d'equipaments culturals de Catalunya 2010-2020 (Peccat) en contra de la significació literal del seu acrònim és una de les iniciatives més pulcres impulsades per la conselleria de Cultura. El seu objectiu és racionalitzar i redistribuir els equipaments d'àmbit cultural per tot el territori buscant la complicitat dels ajuntaments.

El pla s'ha elaborat fent un estudi dels equipaments existents i també dels que serien necessaris perquè tots els ciutadans de Catalunya tinguin al seu abast i a una distància raonable sales de concert i de representacions teatrals, museus, biblioteques, espais d'art, arxius i centres culturals que puguin assumir diferents funcions. En aquest últim cas, el pla fa un símil mèdic i equipara els centres d'atenció primària (CAP) als «CAP culturals», una proposta que permet crear espais d'ús polivalent per a municipis de menys de 3.000 habitants, que per aquesta circumstància no es poden permetre mantenir diferents espais per a usos diferenciats.

El pla, que preveu 395 nous centres culturals a Catalunya fins el 2020, opta per l'obra nova i també la reforma, readaptació i reutilització d'espais ja existents. La Generalitat hi aporta el 50%; l'altra part va a càrrec dels ajuntaments.

Una de les virtuts que promou el pla és la complicitat dels ajuntaments entre ells, ja que hauran de compartir equipaments i així evitar duplicitats entre poblacions properes. Aquestes relacions activaran el contacte entre nuclis del territori que són a tocar en l'espai, però allunyats pel que fa a gaudir d'una mateixa oferta cultural. Aquest pla permet una visió de reordenació cultural que va més enllà dels canvis de tonalitat política.